Anomalies de la substància blanca cerebral i rendiment neuropsicològic de la sindrome metabòlica

• Autores: Bàrbara Segura Fàbregas
• Directores de la Tesis: María Ángeles Jurado Luque (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2009
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Josep Lluís Martí Vilalta (presid.), Roser Pueyo Benito (secret.), Marta Grau Olivares (voc.)
• Materias:
  • Psicología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: Dipòsit Digital de la UB
• Resumen

  • La Síndrome Metabòlica (SdMet) és un conjunt de factors de risc vascular, definits per la NCEP ATP III com la pesència mínima de tres dels següents cinc factors de risc vascular: obesitat, hipertensió, baix nivell de colesterol HDL, alt nivell de triglicèrids i resistència a la insulina. Actualment la prevalència mundial de la SdMet és elevada arribant a xifres entre el 20-30 % de la població i aquests percentatges incrementen al sector de població amb edat més avançada.Durant l'envelliment es produeixen canvis al sistema cerebrovascular que comporten alteracions cognitives i neuroestructurals. La demència vascular és la segona causa de demència a l'envelliment, i actualment té més possibilitats de prevenció que altres demències. La presència de factors de risc vascular durant la vida podria influenciar en el desenvolupament d'una major alteració cerebrovascular durant l'envelliment. La detecció d'estat inicials de desregularització vascular, i l'estudi del cervell en estat de risc vascular, podria prevenir el desenvolupament d'estat de deteriorament cognitiu més greu. La SdMet s'ha relacionat amb la presència de demència símptomes frontosubcorticals i pitjor rendiment cognitiu associat a l'envelliment. La SdMet també ha estat relacionada amb alteracions estructurals de la substància blanca cerebral detectades mitjançant tècniques de ressonància magnètica convencional. Tot i així, existeixen poques evidències del perfil neuropsicològic i neuroanatòmic dels pacients amb SdMet. Pocs estudis han utilitzat un disseny cas-control i han exclòs la possible influència de patologies concomitants a la SdMet per estudiar l'efecte d'aquesta síndrome sobre el sistema nerviós central. Els objectius d'aquests tesi es resumeixen en 3 punts: · L'estudi del perfil neuropsicològic dels pacients amb SdMet en comparació a un cas control utilitzant una extensa avaluació neuropsicològica. · Examinar el patró de deteriorament de la substància blanca cerebral dels pacients amb SdMet mitjançant les dades de neuroimatge utilitzant la tècnica diffusion tensor imaging (DTI). · Detectar la relació entre l'alentiment en tasques de velocitat de processament de la informació, característica principal del perfil neuropsicològic de la SdMet, i els canvis estrucuturals de la substància blanca. Els resultats del primer estudi mostren que els pacients amb SdMet i edats compreses entre 50-80 anys, en comparació amb subjectes sans de la mateixa edat i nivell educatiu, mostren un perfil neuropsicològic específic, caracteritzat per l'alentiment de la velocitat de processament de la informació i una lleu disfunció executiva. El segon estudi mostra que els pacients amb SdMet comparats amb un grup de controls mostren una alteració de la microestrucutra cerebral. Els pacient mostren un patró de deteriorament anterior-posterior de la substància blanca cerebral, amb una disminució dels valors d'anisotropia fraccional (FA) i un augment dels valors de coeficient de difusivitat aparent. El tercer estudi mostra una correlació positiva entre els valors de FA i el rendiment a les tasques de velocitat de processament de la informació. La correlació és significativa a la part anterior i posterior del cos callós, especialment a les fibres del cos callós del lòbul frontal. En conclusió, els resultats d'aquesta tesi mostren evidències que la SdMet està relacionada amb un perfil neuropsicològic i neuroanatòmic determinat. D'acord amb concepte de cervell en estat de risc vascular, la SdMet podria ser un estat prodròmic de deteriorament cognitiu de tipus vascular probablement causat per un estat crònic de desregularització vascular al cervell. La influencia de la SdMet durant l'envelliment podria predisposar processos patològic que condicionessin a l'envelliment saludable.