Els balls de l'ós als Pirineus, estudi teatral d'un ritu europeu d'hivern
- Autores: Eloi Ysàs Trias
- Directores de la Tesis: Francesc Massip Bonet (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2016
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Jaume Mascaró Pons (presid.), Mònica Sales (secret.), Josefina Roma Riu (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
En aquesta tesi s’exposa l’evolució de com ha estat vist l’ós al llarg de la història al continent europeu i s’analitzen les representacions festives tradicionals entorn la seva figura folklòrica més emblemàtiques dels Pirineus Orientals, Centrals i Occidentals: les Festes de l’Ós d’Arles de Tec, de Prats de Molló i de Sant Llorenç de Cerdans (Catalunya Nord), el Ball de l’Óssa d’Encamp (Andorra), el Carnaval de Bielsa (Aragó) i els Carnavals d’Ituren i Zubieta (País Basc). “Els balls de l’ós” són representacions de teatre popular de carrer que pertanyen als anomenats “balls parlats” profans, lúdics i burlescs ubicats al cicle festiu de les “mascarades hivernals”. Són unes manifestacions festives típiques als Pirineus, als Alps, als Carpats i a altres poblacions de l’Europa rural. Els testimonis més representatius se celebren per Cap d’Any, la Candelera o la fi del Carnaval. Generalment es desenvolupen al llarg d’un passacarrer que acostuma a iniciar-se als afores de la població i clou a la plaça de la vila. Essencialment escenifiquen una lluita entre l’home i l’ós –imatge elaborada a partir del domador d’óssos zíngar– recolzada en arguments de temàtica heroica que narren la cacera de l’ós, i que sovint alimenten el mite del salvatge que ha de ser civilitzat. L’espectacularitat d’aquests balls és generada per diversos grups de mascarats que fan soroll i empaiten a l’audiència, principalment les noies. Resulten ser unes representacions del despertar i la mort de l’ós carregades de sentits rituals que els balls més
