Diagnòstic i implicacions de la comorbiditat psiquiàtrica en la qualitat de vida, la gravetat de l'addicció i les complicacions mèdiques en pacients dependents de substàncies

• Autores: Mónica Astals Vizcaino
• Directores de la Tesis: Marta Torrens Melich (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2009
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Antonio Bulbena Vilarrasa (presid.), Álvaro Marchesi Ullastres (secret.), Fernando Gutierrez Ponce de Leon (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Psiquiatría
  • Psicología
    • Psicofarmacología
      • Abuso de drogas
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • Els articles de la Tesis formen part del projecte "PsyCoBarcelona", l'objectiu del qual ha estat estudiar l'epidemiologia de la comorbiditat psiquiàtrica en consumidors de drogues il·legals, en tractament o no, a Barcelona.Els dos treballs s'han portat a terme amb consumidors de drogues que sol·licitaren tractament de desintoxicació hospitalària (UDH) o tractament amb metadona (TMM). Els objectius han estat: 1) avaluar la presència de la comorbiditat psiquiàtrica i 2) valorar les implicacions en la gravetat de l'addicció, les complicacions mèdiques i la qualitat de vida en consumidors de drogues que demanen tractament. En consumidors de drogues ingressats en una UDH, la prevalença actual de comorbiditat psiquiàtrica és del 59%. Els diagnòstics més freqüents són: els trastorns de la personalitat (33%), els trastorns afectius (27%) i els trastorns d'ansietat (12%). Els malalts comòrbids ingressats tenen pitjor funcionament social i major prevalença d'altres diagnòstics per ús de substàncies respecte aquells pacients no comòrbids. Els pacients amb dependència d'opiacis, admesos en un TMM, presenten una prevalença del 32% de comorbiditat psiquiàtrica actual. Els diagnòstics més freqüents són: els trastorns de la personalitat (15%), els trastorns d'ansietat (14%) i els trastorns afectius (7%). Els pacients comòrbids són principalment dones, han treballat menys mesos en els sis mesos previs al TMM, presenten més infeccions pel VHC i VHB i han rebut més tractaments psiquiàtrics previs que els pacients no comòrbids. Els dependents d'heroïna que inicien un TMM tenen pitjor qualitat de vida que la població general i la població psiquiàtrica sense dependència d'opiacis, independentment de la presència o no de comorbiditat psiquiàtrica.Els resultats globals han demostrat l'elevada prevalença de comorbiditat psiquiàtrica entre consumidors de drogues que demanen tractament. Al comparar-ho amb consumidors que no demanen tractament, no es van trobar diferències en les prevalences globals. Els consumidors de drogues, en tractament o no, presenten majors prevalences vida de trastorns afectius i trastorns d'ansietat que la població general espanyola i europea.Els resultats suggereixen que la presència de comorbiditat psiquiàtrica no és un factor que incrementa la demanda de tractament i que els recursos assistencials disponibles no són suficientment atractius per als consumidors amb problemes psiquiàtrics comòrbids i per aquest motiu no arriben a tractament.