Understanding Innovation as a Collaborative, Co-Evolutionary Process
- Autores: Esteve Almirall Mezquita
- Directores de la Tesis: Ramón Casadesus-Masanell (dir. tes.), Jonathan Wareham (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Ramon Llull ( España ) en 2009
- Idioma: inglés
- Tribunal Calificador de la Tesis: Alfons Sauquet Rovira (presid.), Joan Enric Ricart i Costa (secret.), Wim Vanhaverbeke (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
La innovació, que ha estat durant molt de temps el resultat, a vegades heroic, de la tasca d'un emprenedor solitari, està esdevenint progressivament una tasca col·lectiva que troba una descripció més acurada quan es presenta com el resultat d'un procés complex amb múltiples actors. Aquesta tesi vol explorar aquest aspecte col·lectiu de la innovació, tot aprofundint en dues línies de recerca. Una, que utilitza el modelatge basat en agents per a la creació de model teòrics. L'altre, que es basa en l'ús de l'anàlisi qualitatiu per a esbrinar algunes de les claus d'unes organitzacions ‐els Living Labs ‐ que cerquen involucrar els usuaris en el procés d'innovació. Ara bé, malgrat presentem la innovació com un procés obert, aquesta entesa com un procés tancat sembla també tenir èxit. De fet, tant els telèfons mòbils molt simples o molt complexos, semblen seguir aquest enfocament. En quines condicions el procés d'innovació es beneficia de ser un procés obert i quan és possible obtenir millors resultats retenint el control de la totalitat del procés, és la nostra primera pregunta de recerca. D'altra banda, aquest procés de col·laboració, característic d'un enfocament obert, és considerat normalment a un nivell micro com el resultat de la interacció diàdica entre agents. Existeix però, un altre nivell, un nivell macro que ve caracteritzat per la funció d'institucions com les Escoles de Negocis, que juguen un paper important en destil·lar les millors pràctiques i crear hipòtesis a partir d'elles que si es revelen exitoses seran adoptades per la totalitat dels agents. La comprensió del funcionament d'aquest procés, del nombre de casos que cal considerar i de quan extensius han de ser, entendre fins a quin punt les empreses poden confiar en l'assessorament de les Escoles de Negoci i quan es necessari aventurar‐se en l'exploració de noves possibilitats, és també quelcom necessari per a caracteritzar la innovació com un procés col·lectiu. Malauradament, la nostra comprensió dels mecanismes col·laboratius és encara escassa. Sabem però, que la innovació ja no és quelcom exclusiu dels laboratoris d'I+D o d'organitzacions capdavanteres, sinó que els usuaris juguen no solament un paper rellevant sinó que són percebuts com a actors amb un gran potencial. Els Living Labs és una de les tentatives per proporcionar estructura i governança a la involucració dels usuaris en el procés d'innovació. En aquest aspecte, examinarem quina és la contribució d'aquests usuaris i com els Living Labs busquen capturar‐ne el seu coneixement i aplicar‐lo i quant tenen èxit en aquest procés.
