Fonètica dels parlars baleàrics segons les notes de Manuel Milà i Fontanals. Interpretació i estudi lingüístic, La
- Autores: Francesc Bernat i Baltrons
- Directores de la Tesis: Josep Moran i Ocerinjauregui (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2002
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Joan Veny Clar (presid.), Núria Rafel i Fontanals (secret.), Jordi Colomina i Castanyer (voc.), Mila Segarra Neira (voc.), Manuel Jorba (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
-
Dialnet Métricas: 1 Cita
- Resumen
Aquesta tesi es basa a l'estudi d'unes notes inèdites sobre els dialectes catalans en el segle XIX, escrites per Manuel Milà i Fontanals i que avui en dia es conserven a la "Biblioteca Menéndez y Pelayo" de Santander. D'aquest conjunt, s'han triat les notes relacionades amb el català que es parlava a les Illes Balears. A la primera fase de l'estudi, s'han transcrit, interpretat i ordenat les notes relaciones amb la fonètica del baleàric, atès que es tracta de l'informació més sistematitzada, original i novedosa dels apunts esmentats. A la segona fase, un cop feta una introducción general als estudis dialectals publicats per Milà i a les fonts emprades per aquest autor a la confección de les seves notes, s'ha realitzat l'estudi lingüístic de l'informació que contenen sobre el baleàric. En primer lloc, s'ha tractat la descripción del vocalisme tónic i àton del català insular; tot seguit, les dades relacionades amb el consonantisme, recollides per Milà, i que han estat clasificades d'acord amb el mode d'articulació a la qual pertanyen. A tots dos casos s'han individualitzat sempre les tres varietats que formen el baleàric (mallorquí, menorquí i eivissenc), tal com va fer l'autor a les seves notes. En una tercera fase, a les conclusiones generals s'han remarcat les característiques més importants del material estudiat i el seu valor per a la lingüística catalana, que són bàsicament de tres menes: històrico-científic, teòric i lingüístic.
