Resumen de Agronomic study of two annual helianthus species naturalized in Argentina as potential sunflower crop genetic resource
El gènere Helianthus (Asteraceae), nadiu d'Amèrica del Nord, compren no només elgirasol conreuat H. annuus var. Macrocarpus L., sinó també d'altres espècies que sóninvasores. El gira-sol silvestre H. annuus ssp. Annuus L. i H. petiloaris Nutt. Són duesespècies anuals naturalitzades en la part central d'Argentina. Ambdues resultend'interès com a recurs fitogenètic.L'H. annuus silvestre fou probablement introduït per a ús farratger mentre que semblaque l'H. petiolaris ingressà com a contaminant de llavors. S'estudiaren les condicionsambientals i ecològiques dels hàbitats ocupats per les poblacions mitjançant anàlisimultivariant. Es suggereix l'existència d'un procés de difusió des del punt d'ingrés decada espècie, seguint la infraestructura de les comunicacions terrestres. La invasió vaocórrer en una banda de territori en el límit entre Mollisoles i Entisoles, els mateixosordres de sòls que existeixen en el centre d'origen. Dins d'aquesta banda, cadaespècie s'ubicà en diferents microhàbitats transformats per activitat antròpica, com aratancats de filferro, tallafocs, bancals, canals. Helianthus annuus mostrà preferènciapels sòls pesants mentres que H. petiolaris preferí sòls arenosos, a l'igual que allòconstatat per a Amèrica del Nord.La hipòtesi de flux gènic entre els dos taxa silvestres i el conreu s'explorà mitjançantl'estudi de la morfologia de la progènie de plantes de diferent tipus y poblacions puresque havien florit en proximitat de l'altre taxa, trobades amb condicions naturals. Estrobà entre 0,5 a 18% d'hibridació. Considerant les dimensions de les poblacionstrobades en contacte, aquestes freqüències poden significar milers a milions d'híbridsde primera generació cada any.Nou poblacions argentines d'H. annuus mostraren suficient biodiversitat com perdiferenciar-se entre elles. La biodiversitat continguda en aquest nou germoplasma foual voltant de dos terços d'aquella observada en una mostra de gira-sols silvestres de17 estats d'EUA. Les accessions d'Argentina mostraren diferents combinacions delsmateixos caràcters, però una d'elles presentà un cicle de més llarga durada. Elcontingut de matèria grassa i el perfil d'àcids grassos no presentaren valors d'interèsper a la millora de l'oli de gira-sol. Actualment s'investiguen d'altres trets d'interèsagronòmic, com ara la resistència al SuCMoV o la presència d'androesterilitat.Les empreses de llavors perderen l'interès pel gira-sol transgènic després de lesinvestigacions que revelaren l'existència de poblacions silvestres en moltes regions delmón, intens fluxe gènic entre el conreu i els parents silvestres i el possible incrementde la capacitat reproductiva per adquisició de transgens. Els esdeveniments enavaluació de gira-sol genèticament modificat (GM) podrien millorar el comportamentdel conreu però enfronten restriccions de mercat. El futur del gira-sol GM depèn de lapossibilitat de mitigar l'efecte dels transgens sobre els parents silvestres i malesa i acanvis en l'acceptació del mercat. Aquesta podria augmentar si el gira-sol GMimpliqués una millor qualitat per al consumidor.
