Resumen de Sobre a Naturphilosophie no jovem Schelling (1797-1802)
Cada vegada som més conscients del destriament existent entre l’ésser humà i la naturalesa. La reducció d’aquesta a un trivial objecte ha generat, en els últims temps, una constatació inexorable: l’existència de la humanitat està nítidament amenaçada. Schelling, en la flor de la seva joventut i fa més de dos segles, va ser, sens dubte, el pensador modern que va detectar el conflicte existent entre un estil de filosofia capaç d’erigir la subjectivitat humana al nivell més elevat de l’activitat del pensar, reduint la naturalesa a puro i inert objecte. El present treball de recerca té com a objectiu fonamental recórrer l’itinerari de la producció filosòfica schellinguiana en allò que nomenarem gènesi de la seva pròpia filosofia: la Filosofia de la Naturalesa. La intrèpida pretensió de Schelling de concebre la Naturalesa com a Subjecte va possibilitar, en definitiva, una nova lectura del “ésser-del-món” i la seva real situació com “l’ésser-al-món”. Tal perspicàcia marcaria la trajectòria d’aquest jove filòsof en el desenvolupament de la seva Filosofia com a Sistema. L’anàlisi de la filosofia de la naturalesa constitueix, així, una via de cabdal importància per percebre els aspectes de la continuïtat d’aquest estil de pensar en vista d’allò que cridarem Filosofia de la Unitat. Així que –i després d’una anàlisi acurada sobre els principis que constitueixen la realitat de la naturalesa en els seus fonaments–, Schelling proposa una nova concepció de la naturalesa, en la qual la idea d’Organisme emergeix com una condició necessària per sostenir l’activitat permanent, creativa i totalment lliure d’ella mateixa, és a dir, el procés de la productivitat de la naturalesa. Consisteix a contraposar –a través del mètode especulatiu– aquesta dinamicitat present en la naturalesa a la noció predominant de la seva època, és a dir, la visió mecanicista de la naturalesa. Al final d’aquesta recerca, ens vam adonar que l’esforç de la tasca filosòfica schellinguiana pel que fa a la filosofia de la naturalesa ofereix, en última instància, un altre concepte de la realitat factual i, necessàriament, ens porta a una nova hermenèutica, la notorietat de la qual està marcada per la composició naturalesa-ètica.
