Individual differences in the acquisition and generalization of fear: Testing the effects of the BDNF-val66met polymorphism and trait anxiety

• Autores: David Torrents Rodas
• Directores de la Tesis: Rafael Torrúbia (dir. tes.), Miquel Angel Fullana Rivas (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2013
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Alberto Fernández Teruel (presid.), Antoni Rodríguez Fornells (secret.), Bram Vervliet (voc.)
• Materias:
  • Psicología
    • Psicología experimental
      • Psicología fisiológica
    • Personalidad
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • La present tesi doctoral s’emmarca en el model d’ansietat patològica del condicionament de la por. D’acord amb aquest model, l’ansietat clínica prové de processos de condicionament de la por anòmals i altres factors de diàtesi-estrès relacionats. Aquesta idea ha rebut suport d’estudis que mostren condicionament anòmal de la por en individus diagnosticats amb trastorns d’ansietat, però les evidències sobre aquestes anomalies en individus en risc d’ansietat clínica són escasses. Per aquesta raó, examinàrem les diferencies individuals en l’adquisició i la generalització de la por condicionada en participants sans que es caracteritzaven per diferents nivells de susceptibilitat a l’ansietat patològica. Dues fonts de vulnerabilitat a l’ansietat varen ser investigades: la variació al·lèlica en el polimorfisme BDNF-val66met (estudi 1) i l’ansietat tret (estudi 2). Malgrat el gruix important de recerca que s’ha portat a terme recentment sobre la relació entre el polimorfisme BDNF-val66met i l’ansietat patològica, no està clar quin dels al·lels s’associa a un major risc als trastorns d’ansietat. Per tant, esperàvem que la variació en el polimorfisme BDNF-val66met es traduiria en diferències en l’adquisició i la generalització de la por, però no teníem cap hipòtesi sobre la direcció d’aquesta associació. Per altra banda, i donat que l’ansietat tret representa un factor de risc a l’ansietat patològica, esperàvem que els individus amb elevada ansietat tret mostrarien una adquisició anòmala de la por i excessiva generalització. A banda, i donades les implicacions a nivell teòric i metodològic, també estudiàrem l’estabilitat temporal de les diferències individuals en l’adquisició i generalització de la por (estudi enviat per a la seva publicació, inclòs a l’annex). En contra de les nostres prediccions, no trobàrem cap efecte del polimorfisme BDNF-val66met, o de l’ansietat tret, en l’adquisició i la generalització de la por. En les tres mesures de por (reflex d’ensurt, resposta de conductància de la pell, i expectatives online de l’estímul incondicionat aversiu), els participants de tots dos estudis van mostrar condicionament diferencial durant l’adquisició de la por i un gradient de generalització normal, caracteritzat per una disminució gradual de la por a mesura que els estímuls de generalització eren menys semblants al senyal de perill. Per altra banda, els resultats de l’estudi sobre l’estabilitat temporal de les diferències individuals en l’adquisició i la generalització de la por semblen indicar que una part moderada de la variabilitat en aquests processos és influïda per característiques individuals estables. D’acord amb els nostres resultats, concloguérem que el polimorfisme BDNF-val66met i l’ansietat tret no s’associen amb l’adquisició o generalització anòmales de la por condicionada. Per tant, més que una diàtesi preexistent a l’ansietat patològica, l’adquisició i generalització de la por anòmales podrien ser la conseqüència d’altres factors patogènics que condueixen a l’aparició de l’ansietat patològica.