En l¿actualitat un dels espais urbans més utilitzats de la ciutat de Barcelona és el Metro. Les dades de 2011 així ho mostren. Diàriament més d¿un milió de persones usen aquest mitjà de transport. Aquest dada posa de manifest l¿elevada mobilitat ciutadana i, alhora, evidencia la importància dels trànsits, les trajectòries, els moviments... en la nostra quotidianitat. Partint d¿aquesta consideració, i prenent com a posicionament el construccionisme social, hem realitzat una investigació urbana des d¿un posicionament crític. Des d¿allò que hem definit com a metodologia mòbil hem realitzat una etnografia urbana en el Metro de la ciutat usant l¿observació participant i la deriva com a tècniques d¿investigació. En consonància amb el plantejament teòric i la metodologia emprada hem realitzat un anàlisi crític del discurs del diari de camp amb la intenció de posar de manifest els processos socials implicats en la construcció social d¿aquest espai urbà. Així doncs, l¿objectiu del procés de recerca, és oferir una ¿lectura¿ de les pràctiques socials que es posen en joc en el Metro de Barcelona. Aquestes pràctiques ens permeten saber com és i com es construeix aquest espai urbà contemporani i, alhora, ens donen la possibilitat d¿analitzar quins processos socials es posen en joc en el subsòl de la urbs, i com aquests incideixen en la forma que pren la societat actual. La tesi es presenta en format de compendi de publicacions. En total s¿exposen tres articles que posen de manifest les següents argumentacions: 1) la importància del Metro, i dels Espais de trànsit, en el context social i urbà actual, mostrant que els Espais de Trànsit són un excel¿lent aparador de la societat actual; 2) la necessitat d¿estudiar els fenòmens socials actuals, de naturalesa mòbil, adoptant metodologies mòbils i una lògica que estigui en consonància amb el caràcter efímer i canviant de les noves formes d¿entendre el món. La lògica radicant es presenta com una alternativa a la lògica de les estabilitats, de la reificació i la cristal¿lització de l¿allò social; 3) les possibilitats de la deriva, transformada en tècnica de investigació psicosocial, com a eina que ens permet aproximar-nos a l¿allò urbà des del seu ¿interior¿ i formant part de les trajectòries, dels moviments... de la urbs. Aquest trilogia d¿arguments posa de manifest quin ha estat el camí de recerca recorregut amb l¿objectiu d¿integrar i de desenvolupar una investigació urbana en el context de la Psicologia social. Allò què mostren els resultats de la investigació és, per una banda, que el Metro de Barcelona és un paisatge del moviment, un Espai de Trànsit, que explica una societat mòbil en constant transformació. Per altra banda, en el Metro de la ciutat es posen en joc diversos mecanismes i estratègies de poder que gestionen, controlen i acoten la ¿potencia¿ social dels usuaris i, alhora, emergeix un diàleg molt interessant entre les relacions de poder i de resistència. Així doncs, parlem del Metro de Barcelona com un espai urbà on es produeixen diferents tipus de control, un espai disciplinari, un espai col¿lectiu, un espai global i un espai de interconnexió. D¿aquesta lectura del Metro de Barcelona es desprèn una interpretació de la societat concreta: la sociabilitat actual es fonamenta en la interconnexió i la ubiqüitat permanent, en la infinitat de moviments i de desplaçaments que la travessen i que fan que la societat de principis de segle XXI adopti les característiques del radicant.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados