Evolution of the hand in Miocene apes: implications for the appearance of the human hand

• Autores: S. Almécija
• Directores de la Tesis: Salvador Moyà Solà (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2009
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Assumpció Malgosa Morera (presid.), Soledad de Esteban Trivigno (secret.), Lorenzo Rook (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Biología animal (zoología)
      • Primates
    • Paleontología
      • Paleontología de los vertebrados
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: DDD
• Resumen

  • La família Hominidae està constituïda pels grans simis antropomorfs (ximpanzés, bonobos, goril·les i orangutans) i els humans. Els primers mostren unes mans molt llargues amb uns polzes relativament curts, degut a les pressions de selecció de la locomoció arbòria. En canvi, la mà dels humans és relativament curta, amb un polze poderós. Aquesta morfologia proporciona un complex repertori de moviments, capacitats de prensió i, molt especialment, una "pinça de precisió" que fa que la mà humana constitueixi una de les estructures més distintives dels humans. La lògica podria fer-nos pensar que les mans curtes dels humans varen derivar a partir de les mans allargades dels actuals grans simis. Ben al contrari, l'estudi dels homínids fòssils del Miocè de Catalunya, com Pierolapithecus i Hispanopithecus, juntament amb la d'altres tàxons fòssils d'arreu del món demostra que els primers homínds tenien mans relativament curtes amb polzes llargs que feien servir per agafar-se de manera segura a les branques dels arbres durant la progressió quadrúpeda i la grimpació vertical. Així doncs, les proporcions de la mà humana són relativament primitives i, de fet, són els grans antropomorfs actuals els que mostren unes mans molt evolucionades cap a un tipus de locomoció arbòria molt especialitzat, la suspensió.Així mateix, les restes fòssils de l'homínid bípede Orrorin tugenensis (de Kènia, amb uns 6 Ma) mostren que la capacitat de manipulació refinada va aparèixer molt aviat en l'evolució humana, en directa relació amb l'aparició del bipedisme terrestre habitual i la consegüent alliberació de les mans de les pressions de selecció locomotores.