Resumen de Estudi de la rellevància dels membres anti-apoptòtics de la família de Bcl-2 en la resistència a la mort induïda per la via extrínseca a través dels lligands de mort
Elisenda Casanelles Abella
L’activació de la via extrínseca de l’apoptosi és promoguda per l’activació dels anomenats “receptors de mort”. En aquest treball demostrem que l’expressió d’un súper-repressor d’NF-?B (SR-I?B?) sensibilitza a les cèl·lules HeLa a l’apoptosi, però no a la necroptosi, induïda per TNF?. Aquest procés involucra l’activació de les caspasses i l’alliberament del citocrom c de la mitocòndria. El silenciament específic de cada un dels membres anti-apoptòtics de la família de Bcl-2 indica que Bcl-xL te un rol específic i no redundant en la regulació de l’activació de la via de supervivència o de mort induïda per TNF?, sense alterar l’activació d’NF-?B. En aquest context, es mostra que el silenciament de Bcl-xL no impedeix la regulació a l’alça, induïda per TNF?, de cIAP2, un gen diana d’NF-?B. A més a més, el silenciament de Bcl-xL no incrementa el percentatge de nuclis apoptòtics en front a l’estímul de TNF? en cèl·lules que sobre-expressen el SR-I?B?. A més, aquest resultats han estat corroborats en altres línies tumorals, com les cèl·lules RD i DU-145, demostrant que esdevenen sensibles a l’apoptosi induïda per TNF? quan Bcl-xL està silenciat, sense afectar a l’activació d’NF-?B. En conjunt, aquests resultats suggereixen quan Bcl-xL no és funcional, NF-?B no pot exercir el seu rol protector encara que la seva activitat transcripcional no es vegi alterada. D’altra banda, estimulant un panell més estens de línies cel·lulars amb TNF?, també s’ha pogut establir que algunes d’elles són resistents a l’acció de la citoquina malgrat el silenciament de l’expressió de Bcl-xL com, per exemple, la majoria de les línies cel·lulars derivades de glioblastoma multiforme humà (GBM). En canvi, utilitzant com a model cel·lular de GBM les cèl·lules U87MG, s’ha demostrat que aquestes esdevenen sensibles a l’acció de TRAIL quan l’expressió de Bcl-xL, però no de Bcl-2, Bcl-w o Mcl-1, es troben silenciada. Aquesta mort cel·lular és de tipus apoptòtic i involucra, tant l’activació de caspasses com l’alliberament de citocrom c i Smac / DIABLO de la motocòndria. El silenciament d’Smac / DIABLO és capaç de revertir la sensibilització provocada per la disminució en els nivells de Bcl-xL en front a l’estímul citotòxic de TRAIL, malgrat les caspasses esdevenent processades en els seus fragments d’activació. En conjunt, els resultats presentats en aquesta tesi demostren que la proteïna anti-apoptòtica Bcl-xL juga un paper clau no redundant en l’apoptosi induïda per via extrínseca i que la funció de protecció exercida per Bcl-xL recau en la inhibició de l’alliberament d’Smac / DIABLO cap al citosol.
