Construcción de la Alianza Terapéutica en Terapia de Pareja con Trastorno Depresivo Mayor
- Autores: Clara Mateu Martínez
- Directores de la Tesis: Valentín Escudero Carranza (dir. tes.), Anna Vilaregut (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Ramon Llull ( España ) en 2016
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Guillem Feixas Viaplana (presid.), Carles Pérez Testor (secret.), Nuria Varela Feal (voc.)
- Programa de doctorado: Programa Oficial de Doctorado en Psicología
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
-
Dialnet Métricas: 1 Cita
- Resumen
L’aliança terapèutica es considera una condició necessària per l’òptim desenvolupament de la teràpia considerant-se com a un bon predictor de l’evolució del procés terapèutic i un element facilitador en el resultat de la teràpia. S’ha demostrat en la investigació de procés-resultat que l’aliança prediu el resultat en la teràpia de parella i de família, tot i que la construcció de l’aliança terapèutica és més complexa en aquests casos, i existeix una quantitat limitada d’estudis dirigits a conèixer la relació entre aliança i el resultat final de la teràpia. Els estudis en aquesta línia demostren que les intervencions ambdós cònjuges són eficaços per a la depressió. Des del model sistèmic, s’ha profunditzat sobre la relació entre la depressió i els conflictes relacionals com a una forma d’alleujar la depressió, canviant els patrons de relació disfuncionals. L’objectiu principal d’aquesta investigació és analitzar i comparar, des del model sistèmic, com es construeix l’aliança terapèutica en teràpia de parella quan un dels dos cònjuges està diagnosticat d’un Trastorn Depressiu Major i en els que s’obté diferent resultat, en base a la simptomatologia depressiva al final del tractament. Els participants de l’estudi són 10 casos gravats de teràpia de parella; 5 casos que milloren la simptomatologia depressiva al final de la teràpia i 5 casos que no milloren la simptomatologia depressiva al final del tractament. Per valorar el canvi simptomàtic es van tenir en compte les puntuacions pre i post de l’Inventari de Depressió de Beck II (BDI-II) per a determinar el rang clínic previ i posterior a la teràpia i per analitzar la construcció de l’aliança terapèutica en la segona, sisena i última sessió es va utilitzar l’instrument Sistema para la Observación de la Alianza Terapéutica en Intervención Familiar (SOATIF-o). S’ha realitzat un anàlisi descriptiu, de variància i seqüencial, aquest últim amb el Analizador Secuencial del Propósito General (GSEQ) per examinar els patrons seqüencials en la construcció de l’aliança entre els casos de millora i no millora simptomàtica. Els resultats indiquen que existeixen diferències significatives respecte els casos de millora i no millora simptomàtica en relació a la construcció de l’aliança terapèutica. I que l’aliança és un procés dinàmic i que fluctua al llarg del tractament. Per tant, és essencial que aquesta s’avaluï en un anàlisi de micro-procés al llarg de la teràpia, sent així un element que ofereix el terapeuta una valuosa informació sobre com s’està desenvolupant el procés terapèutic en casos en que un dels dos cònjuges és diagnosticat d’un Trastorn Depressiu Major. Concloem que aquesta investigació posa de relleu la complexitat de l’aliança terapèutica en teràpia de parella i que aquesta és un factor essencial per entendre el procés i el resultat de la teràpia. Considerem que la teràpia de parella requereix d’un recorregut més ampli que demostri la importància de l’aliança terapèutica en diferents contextos i problemàtiques. I esperem que mitjançant aquesta investigació s’hagin donat eines als terapeutes per tal d’obtenir un òptim resultat en el procés psicoterapèutic, ja que la psicoteràpia no es pot entendre al marge d’establir una relació interpersonal forta i positiva entre la parella i el terapeuta.
