Radical cystectomy and urinary diversion: is there a role for bowel in the future?
- Autores: Marco Cosentino
- Directores de la Tesis: Joan Palou Redorta (dir. tes.), Antoni Gelabert Mas (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2013
- Idioma: inglés
- Tribunal Calificador de la Tesis: Juan Morote Robles (presid.), Juan Caparros Sariol (secret.), Walter Artibani (voc.)
- Enlaces
- Resumen
La superfície luminal del tracte urinari des dels calzes fins a la uretra proximal està revestit d’un epiteli amb cèl·lules de transició, l’uroteli. Aquest estructura representa el nucli fonamental de la urologia i les seves alteracions, ja siguin per mal funcionament o oncològiques, constitueixen una qüestió mèdica i social rellevant. El càncer de bufeta és el quart càncer més comú en homes i el vuitè en dones; representa la neoplàsia maligna més freqüent del tracte urinari amb un pic d’incidència en població la adulta i gent gran. Tot i que la major part dels pacients presenten tumors vesicals superficials, un 20-40 % d’aquests desenvoluparan una malaltia invasiva. La cistectomia radical amb dissecció pèlvica dels ganglis limfàtics és el tractament ‘gold standard’ en el cas que sigui múscul-invasiva però és també el tractament d’elecció per la resta de pacients amb aquest càncer. Aquest procediment curatiu és complex i s’associa a una alta taxa de complicacions i morbiditat, atribuïbles principalment a l’ús d’intestí per a la reconstrucció del tracte urinari; aquest procediment té efectes sobre el benestar físic i psicològic del pacient amb un augment important del cost total del tractament. Atès que estem davant d’un progressiu augment de l’esperança de vida, això es traduirà en un augment de la seva incidència. La gestió i el tractament d’aquesta malaltia representa un repte important per a la urologia actual i futura.
