Resumen de Implicacions socials i culturals de la preservació de la fertilitat en la pacient oncològica
Els avenços en el diagnòstic precoç del processos neoplàsics i el desenvolupament de teràpies curatives, per a molts dels tumors que es presenten en nens o gent jove, han incrementat considerablement la supervivència dels pacients afectes de càncer. Actualment en el nostre medi, els índexs de curació oscil·len, entre el 70-80%. Un dels inconvenients per aconseguir aquests resultats és, especialment quan es tracta de la dona (nenes, o dones joves), el dany sobre la gònada, afectant la funció ovàrica. La seva capacitat reproductiva quedarà compromesa o anul·lada. Això agreuja el xoc emocional que la malaltia tumoral te sobre la pacient.Un cop guarida, si la dona volia ser mare, les seves possibilitats passaven quasi indefectiblement pels programes de donació d'ovòcits. La solució de gestar un fill amb una càrrega genètica no pròpia passarà sempre a ser una opció de segona línia per a aquestes dones.Existeix actualment l'opció de preservar el teixit ovàric. Consisteix en l'extirpació del mateix, congelar-lo abans de sotmetre-la al tractament oncològic, per protegir-lo de l'agressió dels fàrmacs i disposar d'un teixit susceptible de ser empeltat, amb la única finalitat de provar d'aconseguir un embaràs, quan així ho desitgi la pacient.S'han pres dues perspectives teòriques que estan ambdues relacionades: els estudis sobre les ciències, així com l'estatus híbrid (natura i cultura al mateix temps) dels objectes que, provenint de les recerques en els laboratoris biomèdics, entren dintre de la vida de les persones. L'altra és la perspectiva de l'anàlisi de les relacions de parentiu quan aquests estan mediatizats per aquests mateixos objectes de la ciència biomèdica.La recerca s'ha realitzat seguint el procés viscut per les dones afectades. Considerem aquestes vivències com el trajecte recorregut des del moment en que es decideix consultar al metge per l'aparició d'alguna alteració, diagnòstic del procés neoplàsic, plantejament de les alternatives terapèutiques, conseqüències de les mateixes, intent de cercar alguna possibilitat de minimitzar-les... i com la persona afronta aquestes situacions en funció dels seus interessos, creences, desitjos, pors, valors, així com quines han estat les motivacions per acceptar la seva participació en aquesta línia d'investigació. En aquest cas, l'aflicció de la malaltia i de la infertilitat requereix contextos per explicar la pròpia experiència.CONCLUSIONS:· Engendrar un fill representa per a la dona haver arribat a la normalitat. · Decidir respecte d'una tècnica per preservar la fertilitat, els dona un paper actiu. · Participar en un estudi a llarg termini, deixa implícit que la seva supervivència a la malaltia es factible. · Tenir un potencial que podria satisfer els seus desitjos de maternitat, esdevé una eina per afrontar la experiència del càncer.· Quan no es possible esperar uns índexs de curació tan espectaculars, l'opció de preservar la fertilitat passa a un segon terme. · Quan es tracta de nenes, malgrat que es mira de fer-la partícip en la decisió, aquesta la prenen sempre els pares. · Per els metges que han de notificar el diagnòstic, els ajuda a realitzar un plantejament una mica més esperançador.· Atenent al nombre de casos de dones adultes tractades, pot semblar que hi ha un increment d'aquesta patologia. El problema d'esterilitat existeix per l'endarreriment de l'inici del projecte parental. · Malgrat que el desitjat embaràs no es produís, la percepció que existeix un potencial reproductiu en reserva i la possibilitat d'explotar-lo de forma diferida en un futur, permet elaborar el dol de la seva infertilitat de forma gradual.· Informar dels avenços científics per canals de comunicació adreçats a la població general, pot crear falses expectatives per aquelles persones que també pateixen un procés neoplàsic però la tècnica no estaria indicada o possible.
