Control biològic del diabló de l’avellaner Curculio nucum, L. (Coleoptera: Curculionidae), mitjançant nematodes entomopatògens (Rhabditida: Steinernematidae i Heterorhabditidae)
- Autores: L. Batalla Carrera
- Directores de la Tesis: Fernando García del Pino (dir. tes.), Ana Morton Juaneda (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2013
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Juan Ferré Manzanero (presid.), Alejandro Palomo González (secret.), Noel Boemare (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
El diabló de l’avellana, Curculio nucum (L.) (Coleoptera: Curculionidae) és una plaga clau de l’avellaner, responsable de pèrdues important en la collita. Aquest treball pretén estudiar l’efectivitat dels nematodes entomopatògens per controlar C. nucum. Els nematodes entomopatògens pertanyen a les famílies Steinernematidae i Heterorhabditidae. Són paràsits d’insectes que porten associat un bacteri simbiòtic. D’un total de 295 mostres agafades en sòl d’avellaners al NE de la Península Ibérica, en 11 (3,73%) es van aïllar nematodes. Deu steinernemàtids i un heterorhabdítid van ser molecularment identificats com dos S. affine, cinc S. feltiae, dos S. intermedium, un Steinernema sp. i un H. bacteriophora. També es van aïllar fongs entomopatògens en 133 (45,08%) de les mostres, apareixent Metarhizium anisopliae (36,09%) i Beauveria bassiana (42,8%) com les espècies més freqüents. La virulència de vuit d’aquestes espècies de nematodes juntament amb una S. carpocapsae, aïllada en un jardí urbà de Barcelona, contra larves de C. nucum va ser avaluada. La mortalitat de larves deguda als nematodes varià del 10% causat per S. affine i el 78,75% per Steinernema sp. amb diferències significatives. La virulència del bacteri simbiont fou del 100% de mortalitat de larves a excepció de X. bovienii bacteri simbiont de S. affine (93,3%) i X. bovienii de S. feltiae (46,7%). La susceptibilitat de l’adult a quatre espècies de nematodes: S. feltiae, Steinernema sp., S. carpocapsae i H. bacteriophora també va ser avaluada. Els percentatges de mortalitat observats per Steinernema sp., S. feltiae i H. bacteriophora foren 1,7%, 16,7% i 8,3% respectivament, mentre que S. carpocapsae va demostrar ser el nematode més virulent, causant el 100% de mortalitat en l’adult. L’exposició d’adults a S. carpocapsae durant diferents períodes de temps va revelar que 15 minuts són suficients per matar 6,6-17% dels diablons i que el 100% de mortalitat es dóna a partir dels 120-240 minuts d’exposició. Per tal d’estudiar les diferències de susceptibilitat observades entre la larva i l’adult de C. nucum i les diferents espècies de nematodes entomopatògens utilitzats, s’avaluaren la penetració, les vies d’entrada i la resposta immunològica en la larva i l’adult de C. nucum. Els resultats indicaren que la larva és més susceptible a S. feltiae que a S. carpocapsae mentre que els adults foren molt susceptibles a S. carpocapsae. Es va determinar l’anus com a via preferent d’entrada en la larva i l’adult, tant per S. feltiae com per S. carpocapsae. La capacitat de penetració s’observà estar en relació amb la virulència del nematode. Basat en les nostres observacions la resposta immunològica queda descartada com a causa principal per explicar les diferències observades en la susceptibilitat als nematodes entomopatògens de larva i adult. La virulència de sis fongs entomopatògens contra la larva de C. nucum també fou testada. La major mortalitat de larves (80%) fou causada per M. anisopliae. Quan es van aplicar fongs i nematodes entomopatògens de manera combinada no s’observaren efectes antagònics o sinèrgics. Finalment, la persistència i la distribució vertical van ser avaluades en assajos de camp, mostrant que els nematodes foren capaços de persistir un mínim de 9 setmanes després de l’aplicació i que assoliren profunditats de fins a 40 cm. Els nematodes entomopatògens pogueren reduir de forma efectiva la població de C. nucum al camp. Un control eficaç requereix la combinació de diverses estratègies. Una aplicació d’estiu, utilitzant S. feltiae, Steinernema sp. o H. bacteriophora per controlar les larves quan s’enterrin al sòl, i una aplicació de primavera amb les mateixes espècies de nematodes per reduir la població d’insectes hivernants. Una aplicació addicional de primavera amb S. carpocapsae actuarà controlant de manera efectiva tant els adults hivernants com els que emergeixin del terra.
