Three Essays on Innovation Performace, Aspirations and Strategic Decision Making

• Autores: Francesco Di Lorenzo
• Directores de la Tesis: Paul Almeida (dir. tes.), Pedro Parada Balderrama (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Ramon Llull ( España ) en 2013
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Antonio Dávila (presid.), Silviya Svejenova Nedeva (secret.), Francesco Rullani (voc.)
• Materias:
  • Ciencias económicas
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • La recerca que he desenvolupat a la meva tesi doctoral està centrada en la comprensió del paper que desenvolupa el innovative performance per influir en la presa de decisions estratègiques a nivell individual i d’organitzacions, en un context intensiu de coneixement. La meva tesi doctoral s’articula en tres capítols principals, que corresponen a tres articles d’investigació de la meva línia de treball actual. Basant-me en la investigació prèvia sobre els nivells d’aspiració i presa de decisions a nivell de gerència, en el primer article s’examinaran les condicions en què les empreses farmacèutiques canvien el seu partnering behavior a través del temps. En línia amb el pensament actual en Behavioral Theory and Evolutionary Theory of the firm, sostenim que qualsevol canvi en partnering behavior és considerat de risc, i es posa en marxa per la diferència (o el gap existent) entre el rendiment actual i el rendiment desitjat. Hem estudiat una mostra de 988 empreses farmacèutiques entre 1990 i 2006 –els resultats confirmen la idea central del treball- que suggereixen que el tipus de performance (financer o innovador) té una marcada influencia en el associated feedback loop amb les subseqüents conseqüències a nivell organitzatiu de l’empresa. Quan la performance financera s’allunya de les expectatives (tan per sobre com per sota) les empreses farmacèutiques disminueixen la magnitud dels canvis en partnering behavior. Per contra, quan la innovative performance s’allunya de les expectatives (tan per sobre com per sota) les empreses farmacèutiques augmenten la magnitud de canvi en partnering behavior. El segon article, a partir d’investigacions anteriors i actuals de la mobilitat dels treballador, és un intent exploratori que busca construir sobre la Behavioral and Prospect theory més concretament sobre la literatura de managerial risk taking amb l’objectiu d’explorar les influències “motivacionals” sobre la mobilitat individual a través de les empreses de la industria farmacèutica –específicament com les desviacions del rendiment des de punts de referència específics expliquen la probabilitat de la mobilitat (una acció amb risc). En línia amb les teories del coneixement mencionades prèviament, els nostres resultats suggereixen que: quan un inventor performs per sobre del seu nivell d’aspiració/expectativa (tan històrica com social), trobem un recolzament pels arguments d’aversió de risc quan un inventor performs per sota les seves expectatives està més predisposat a participar en la mobilitat entre organitzacions, considerada com a acció arriscada, però només quan es compara la seva actuació amb les aspiracions socials (per exemple, considerant el risc del perfil). Finalment, en el tercer article s’intenta donar llum a les preguntes “per què els inventors es mouen?” Estudis recents proposen respostes a aquesta pregunta fonamental centrant-se principalment o bé en l’estructura d’incentius en els contractes d’inventors (mercat, és a dir laboral intern) o bé en les oportunitats externes del mercat laboral. Nosaltres creiem que aquestes teories econòmiques suposen una explicació parcial de per què els treballadors amb talent participen en la mobilitat entre organitzacions. De fet, no tenim una idea clara sobre els fonaments sociològics que caracteritzen la mobilitat, concretament desconeixem les raons que porten l’inventor a assumir aquests riscs/ que hi ha darrera de la inclinació dels inventors a assumir aquests riscs. Per tant, el present article és un intent d’oferir un model més comprensible per explicar els antecedents de mobilitat entre organitzacions. Prenent com a base la Behavioral and Prospect theories i més concretament, la literatura sobre managerial risk taking el document té com a objectiu principal el d’explorar i subratllar les influencies motivacionals sobre la mobilitat individual a través de les empreses de la industria farmacèutica –específicament es centra en com la desviació del “rendiment” respecte punts de referència específics (aspiracions socials) explica la probabilitat (la inclinació a la) mobilitat (una acció arriscada). Els resultats de la nostra investigació confirmen i amplien els estudis anteriors sobre la mobilitat; juntament amb l’estructura d’incentius d’empresa per retenir els empleats i inventors amb talent, el mercat laboral explica la inclinació a la mobilitat, la desviació en la performance dels inventors des de social aspiration levels i també pot predir a tendència a la mobilitat dels inventors. En conclusió, a la meva tesi doctoral intento millorar la comprensió, i per tant oferir a la comunitat acadèmica de managment, de com organitzacions i individus aprenen de les seves accions en el passat i prenen (decisions basades en la subseqüent strategic decision-making) com a resposta a la interpretació de la performance necessària per millorar la performance i aconseguir competitivitat exitosa.