Resumen de Estudi d’eficàcia dels cannabinoides sobre models cutanis canins
La incidència de reaccions al·lèrgiques espontànies en el gos, com per exemple la dermatitis atòpica, sembla anar en augment. Malgrat que la gestió d’aquest tipus de malalties combina diverses estratègies depenent de l’etiologia particular de cada una, l’aproximació terapèutica més estesa és l’ús de glucocorticoides, que pot conduir a una gran varietat d’efectes adversos, especialment en tractaments crònics. Per tant, és important el desenvolupament de noves teràpies pel control eficaç de processos al·lèrgics i inflamatoris associats amb un gran número de malalties cutànies en el gos. En aquest sentit, estudis recents han mostrat l’existència de nous mediadors endògens lipídics (endocannabinodes) amb propietats antiinflamatòries i analgèsiques, com per exemple la palmitoiletanolamida (PEA). La PEA i el seu anàleg sintètic adelmidrol pertanyen a un grup d’amides d’àcids grassos anomenats aliamides, que són capaces d’actuar a través de la regulació negativa de la degranulació dels mastòcits (MCs). Malgrat que és ben coneguda la seva eficàcia farmacològica en malalties inflamatòries de la pell, el mecanisme d’acció d’aquesta família de compostos encara no estat del tot clar. Per entendre millor els efectes cel·lulars de les aliamides en els gossos, es van incubar mastòcits canins recent aïllats de biòpsies de pell amb sèrum ric en IgE i es van estimular amb anti-IgE canina. L’alliberació d’histamina, prostaglandina D2 (PGD2) i factor de necrosi tumoral alfa (TNF?) es va mesurar en presència i absència de concentracions creixents de PEA. Els resultats van mostrar una inhibició significativa de l’alliberació d’histamina, PGD2 i TNF? en presència de PEA, mostrant la capacitat d’aquesta aliamida per regular negativament l’activació dels MCs cutanis canins. Un cop observats els efectes de la PEA sobre els MCs, l’objectiu va ser la seva eficàcia sobre la reacció inflamatòria al·lèrgica cutània induïda en gossos hipersensibles a Ascaris suum. Per això es van induir la formació de pàpules a la pell dels gossos a través d’injeccions intradèrmiques d'extracte d'Ascaris, substància P i anti-IgE canina, abans i després de l’administració oral d’una única dosi de PEA de 3, 10 i 30 mg/kg. Els resultats van mostrar una reducció significativa en les àrees de la pàpules induïdes tant per antigen com per anti-IgE canina després de l’administració de PEA per les dues dosis més altes. Finalment, es va avaluar l'eficàcia del tractament tòpic amb adelmidrol (2%) durant 8 dies consecutius en les respostes inflamatòries primerenques i tardanes induïdes en gossos hipersensibles a Ascaris. Per això, es van induir la formació de pàpules a través de repetides injeccions intradèrmiques d'extracte d'antigen i es van obtenir dues biòpsies dels punts d’injecció per cada gos (tractament amb adelmidrol i tractament amb vehicle). Els resultats van mostrar una reducció significativa en les àrees de les pàpules induïdes per antigen al quart i setè dia de tractament amb adelmidrol, mentre que no es va observar cap efecte amb el tractament de vehicle. A més, es va avaluar el reclutament cel·lular de les biòpsies obtingudes després de 8 dies de tractament amb adelmdrol i vehicle. Els resultats van revelar una reducció significativa del número de mastòcits amb el tractament amb adelmidrol en comparació amb el tractament amb vehicle. Per tant, els nostres resultats van mostrar que els efectes antiinflamatoris de la PEA i adelmidrol observats en els gossos poden ser degut, almenys en part, a la seva capacitat per inhibir l'alliberament dels mediadors mastocitaris preformats i de nova síntesi, i reduir el nombre de MCs. En conclusió, la PEA i adelmidrol podrien constituir una nova estratègia terapèutica per al tractament de malalties al·lèrgiques inflamatòries de la pell en els animals de companyia.
