Using information and communication technology to reduce sitting and increase physical activity in office workers

• Autores: J. Bort Roig
• Directores de la Tesis: A. Puig Ribera (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya ( España ) en 2015
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Kenneth Fox Cuthbert (presid.), Nuria Obradors Aranda (secret.), HIDDE P. VAN DER PLOEG (voc.)
• Programa de doctorado: Programa Oficial de Doctorado en Salud, Bienestar y Calidad de Vida
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Medicina del trabajo
      • Salud profesional
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  RIUVic 
• Resumen

  • Passar-se moltes hores assegut i moure’s poc està associat al desenvolupament de malalties cròniques. Els llocs de treball d'oficina han estat considerats entorns clau per reduir aquests comportaments sedentaris amb substitució d’activitats que impliquen una major despesa energètica. Per això, l’objectiu principal de la tesi és investigar l’impacte d'una intervenció per reduir el temps assegut i augmentar l'activitat física en treballadors d'oficina a l’estat espanyol. En l’estudi 1, es va dur a terme un disseny quasi-experimental amb treballadors de sis campus universitaris espanyols (n=264). La intervenció va consistir en una pàgina web que proposava estratègies ecològiques per incrementar progressivament el nombre de passes mitjançant tasques laborals actives, rutes caminant, i l’augment de la intensitat caminant. Utilitzant un model mixt lineal, els resultats varen mostrar una interacció significativa en temps assegut, nombre de passes i perímetre de cintura. En l’estudi 2 es varen realitzar entrevistes semi-estructurades a 12 participants del programa W@WS en tres moments al llarg de la intervenció. A partir de les dades generades qualitativament mitjançant un anàlisi temàtic, els treballadors del grup intervenció (n=88) varen completar una enquesta per identificar el grau d’ús de les estratègies. Els resultats varen mostrar les tasques de treball més actives i l’augment de la intensitat caminant, com les estratègies més utilitzades. Les reunions actives i els grups de caminar a l’hora del dinar varen ser les menys utilitzades a causa la manca de temps i les normes culturals inherents als llocs de treball. Registrar el nombre de passes i el temps assegut va ser el factor facilitador més important mentre que tenir una feina basada en tasques d’ordenador va ser la barrera més prevalent. A partir de l’aprenentatge dels dos anteriors estudis, en l’estudi 3, una revisió sistemàtica va estudiar la viabilitat de l’ús dels ‘smartphones’ per mesurar i promoure estils de vida actius. Vint-i-sis articles varen ser inclosos per a la síntesi qualitativa. La fiabilitat en la precisió de mesura dels patrons d’activitat física i comportament sedentari va ser del 52-100%. Només cinc estudis varen avaluar els efectes d'intervenció: utilitzant disseny pre-post i un amb grup control. La integració d'un menú d’estratègies per seure’s menys i moure’s més a la feina (W@WS) és efectiu en l'assoliment de canvis petits però sostinguts en el nombre de passes caminant i el temps assegut ocupacional. Degut al potencial dels ‘smartphones’ per mesurar patrons d´activitat física i influir en estils de vida actius, futurs estudis amb millor disseny haurien d´avaluar l´efectivitat d´aquests dispositius en intervencions de reducció del temps assegut en els llocs de treball.