Estado del arte en la reconstrucción de los traumatismos de las paredes orbitarias
- Autores: Javier Rodríguez Fernández
- Directores de la Tesis: Pere Romero Aroca (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2016
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Daniel del Castillo Déjardin (presid.), Socorro Bescós Atín (secret.), Francesc Xavier Valldeperas Belmonte (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Biomedicina por la Universidad Rovira i Virgili
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
L'anàlisi epidemiològic dels traumtismes orbitaris demostra un canvi en l'etiologia més prevalent en aquests últims 17 anys. 1.Tenim més fractures orbitàries i aquestes, són de menys energia. 2. La tendència actual és ser molt més conservador en el tractament de la patologia traumàtica orbitària. En els defectes tipus I si no existeix repercussió clínica a nivell de la motilitat ocular, no s'han de reconstruir ja que el benefici estètic no justifica la morbilitat de l'abordatge quirúrgic. 3. Les malles de titani són, en l'actualitat, el mètode d'elecció pels defectes de parets orbitàries tipus II i tipus III. Han demostrat una biocompatibilitat extraordinària i un comportament segur i fidedigne a llarg plaç. 4. Els estudis tomogràfics a llarg temps demostren una remodelació i neoformació òssea de les parets orbitàries en els casos reconstruïts amb implants de titani. 5. Els estudis cadavèrics i la clínica tardana dels pacients confirmen que l'abordatge transconjuntival estès a transcaruncular és un abordatge segur a la paret medial sempre que es realitzi en un plà retroseptal. 6.La desinserció del múscul oblic menor pot realitzar-se en els casos seleccionats per la reconstrucció de grans defectes de les parets orbitàries i que no produeix un increment de la diplopia. 7.El tipus de fractura és el factor que més afecta a la diplopia post-operatòria.
