Infection and immune response against Leishmania infantum in healthy dogs and horses

• Autores: Hugo Manuel Fernández Bellon
• Directores de la Tesis: Antonio José Ramis Salva (dir. tes.), Jordi Alberola (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2013
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Albert Picado de Puig (presid.), Alberto Marco Valle (secret.), Josep Manuel Homedes Beguer (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Biología animal (zoología)
      • Parasitología animal
  • Ciencias agrarias
    • Ciencias veterinarias
      • Inmunología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TESEO  DDD 
• Resumen

  • Leishmania infantum és un protozou paràsit intracel·lular obligat de mamífers, transmés per la picada de dípters hematòfags del gènere Phlebotomus. Les persones infectades poden desenvolupar diversos de quadres clínics de severitat variable anomenats de manera genèrica leishmaniosi. La leishmaniosi per L. infantum és una zoonosi de la que el gos domèstic és el reservori, alhora que pot patir la malaltia. De fet, la leishmaniosi és una de les principals malalties infeccioses en gossos a en les zones endèmiques per L. infantum. L'aplicació de tècniques moleculars, alhora que estudis de la resposta immunitària en animals i persones han demostrat taxes d'exposició al parasit i infecció molt superiors a la incidència de malaltia. La interacció entre paràsit i hoste resulta, doncs, de gran interés per a entendre els factors que duen a la progressió de la malaltia o a la infecció no patògena. Aquesta tesi presenta els estudis sobre aquesta interacció en gossos i cavalls domèstics amb infecció natural (no experimental) per L. infantum a Catalunya i Mallorca. Els principals resultats d'aquests estudis són: • En l'avaluació de la resposta immunitària cel·lular front L. infantum en gossos infectats, la intradermorreacció retardada és més sensible que la proliferació de limfòcits, i el bioassaig d'interferó gamma. Tot això, els resultats indiquen que tots tres mètodes es complementen i cal integrar-ne els resultats per a disposar d'una valoració escaient de la resposta immunitària cel·lular. • La pell macroscòpicament sana del musell de gossos amb leishmaniosi presenta lesions microscòpiques de moderades a severes, i un nombre elevat de paràsits detectables microscòpicament. Contràriament, tot i poder ser positiva a PCR d'L. infantum, la pell de gossos sans infectats no presenta lesions macroscòpiques ni paràsits a l'anàlisi microscòpica. • Els paràmetres d'infecció i immunitat front L. infantum en gossos domèstics són essencialment iguals abans i després de la temporada d'activitat del vector transmissor de la malaltia. • Els cavalls domèstics de zones endèmiques per L. infantum poden patir leishmaniosi, en la forma de lesions cutànies similar la la leishmaniosi cutània humana. Aquest procés va acompanyat de respostes immunitàries similars a les descrites en gossos i humans. • Tot i l'escassa incidència de leishmaniosi cutània per L. infantum en cavalls domèstics de zones endèmiques, aquests presenten prevalences de resposta immunitària humoral i cel·lular elevades, amb una predominància clara del component cel·lular. Els cavalls i gossos domèstics estudiats presenten així altes taxes d'infecció natural per L. infantum i resposta immunitària, eminentment cel·lular, en absència de malaltia. En conjunt, i en consonància amb el publicat en altres hostes, notablement en humans, aquests resultats mostren L. infantum com un paràsit ubicu, que infecta de manera prevalent els seus hostes. Els hostes sans de diferentes espècies presenten algunes característiques comunes, com són escassa càrrega parasitària, i resposta immunitària específica cel·lular forta, i humoral més feble. La malaltia (leishmaniosi) resulta així un resultat infreqüent de la infecció dels mamífers hostes de L. infantum, essent la resposta immunitària cel·lular clau per a la ressistència a la malaltia.