Infecció a la fase aguda de l’ictus: estudi pronòstic i aportacions al diagnòstic precoç

• Autores: David Salat Foix
• Directores de la Tesis: Joan Montaner Villalonga (dir. tes.), José Álvarez Sabin (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2013
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Jaume Guàrdia Massó (presid.), Adriá Arboix (secret.), Xabier Urra Nuin (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Medicina interna
      • Neurología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TESEO
• Resumen

  • La infecció constitueix una de les complicacions mèdiques més freqüents en la fase aguda de l’ictus i el seu desenvolupament (relacionat amb un estat d’immunosupressió relativa i l’exposició a gèrmens ambientals) comporta un pitjor pronòstic, vital i funcional, pels pacients que les presenten. De tota manera, la naturalesa de la relació entre la infecció i el pronòstic de l’ictus i la possibilitat de modificar-la no han estat definitivament establertes. Un dels estudis presentats en aquest treball, en què s’estudià l’efecte de la infecció en el pronòstic dels pacients afectes d’un ictus isquèmic tractats mitjançant trombòlisi intravenosa, mostra que el fet de presentar aquesta complicació confereix un excés de risc significatiu per a un desenllaç advers. Tot i que el disseny utilitzat no permet treure conclusions causals robustes, la gràfica que reflecteix la puntuació mitjana de l’escala NIHSS podia suggerir que el fet de desenvolupar una infecció a la fase aguda realment empitjora, si més no a curt termini, el pronòstic funcional dels pacients (en contraposició al fet que la seva presentació es relacioni únicament amb la gravetat de l’episodi). D’altra banda, l’estat neurològic dels pacients a les 24 hores del tractament sembla ser el factor pronòstic aïllat més determinant del pronòstic global en els pacients afectes d’ictus isquèmic sotmesos a tractaments de revascularització. En l’altre estudi que conforma aquesta tesi s’estudià l’efecte d’incloure biomarcadors plasmàtics (concretament, entre els integrants del sistema Th1/Th2) en un model clínic de predicció d’infecció en aquest context. Concretament, es determinà que la incorporació dels valors de IL-13 i IFN-? a un model exclusivament clínic en millorava significativament la capacitat predictiva. Aquests resultats s’haurien de replicar en una mostra independent, els criteris d’inclusió a la qual podrien definir-se en funció dels resultats dels estudis aquí presentats. Finalment, la complexitat de la fisiopatologia de l’ictus isquèmic i l’efecte de la infecció en aquest context, fa que possiblement calgués incloure en futurs estudis, biomarcadors d’altres sistemes implicats en aquests processos.