La Reforma Catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)
- Autores: Xavier Solà Colomer
- Directores de la Tesis: Joaquim M. Puigvert i Solà (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Girona ( España ) en 2006
- Idioma: catalán
- ISBN: 84-689-8280-6
- Depósito Legal: Gi-419-2006
- Tribunal Calificador de la Tesis: Joan Bada i Elias (presid.), Xavier Torres i Sans (secret.), Eugeni Perea Simón (voc.), Ignasi Fernández Terricabras (voc.), Joan Bosch Ballbona (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
-
Dialnet Métricas: 6 Citas
- Resumen
- English
The present thesis tries to explain the implantation of the Catholic Reform in a few rural parish churches in the bishoprics of Girona (Valleys of Ridaura, Bas, Hostoles and Amer) and Vic (El Collsacabra and Valleys of Susqueda and Sau), from 1587 to 1800, from the post-Trent bishops Jaume Caçador and Pedro Jaime to Illustrated Tomàs de Lorenzana and Francisco de Veyan. The main sources of information are the pastoral bishop visits. These series are well preserved in the Arxiu Diocesà de Girona and the Arxiu Episcopal de Vic. We also have added some other documents: parish registers, notary books (from Rupit, Sant Feliu de Pallerols, El Mallol i Amer) and bishop printed material. We have contrasted the orders from the bishops visits with the decrees from the Council of Trent, the Constitutions of the Tarraconense Province and the Synodal Constitutions of Girona and Vic, and the artistic, architectural and archaeological evidences. All of them have shown the slow pace and the delay of the enterprise.
- català
La present tesi vol explicar la implantació de la Reforma Catòlica en una sèrie de parròquies rurals dels bisbats de Girona (valls de Ridaura, Bas, Hostoles i Amer) i Vic (El Collsacabra i les valls de Susqueda i Sau), entre 1587 i 1800, des dels bisbes posttrentins Jaume Caçador i Pedro Jaime als illustrats Tomàs de Lorenzana i Francisco de Veyan. La documentació principal són les sèries de les visites pastorals conservades a lArxiu Diocesà de Girona i lArxiu Episcopal de Vic; parallelament, sha reforçat amb documentació parroquial (llibres sagramentals, consuetes, llibres dobra i confraries), protocols notarials (notaries de Rupit, Sant Feliu de Pallerols, El Mallol i Amer) i impresos episcopals. Els manaments de les visites pastorals shan contrastat, amb semblances i diferències, amb els decrets del concili de Trento, de les constitucions provincials tarraconenses i les sinodals gironines i vigatanes, i amb les evidències artístiques, arquitectòniques i arqueològiques. Tots ells han servit per demostrar la lentitud en la implantació del programa tridentí, que sassoleix, de fet, amb força retard (ben entrat el segle XVIII).
- English
