Resumen de Aterosclerosi intracranial: marcadors de recurrènca d’esdeveniment isquèmic i gravetat
Introducció: L’aterosclerosi intracranial de gran vas (MAIC) es considera la causa més freqüent d’ictus isquèmic al món i presenta un elevat risc de recurrència clínica. Tanmateix, els coneixements per identificar els pacients de major risc i fonamentar estratègies efectives de prevenció secundària són limitats. Aquesta tesi es centra en avaluar els següents marcadors biològics i clínics que podrien ajudar a discernir la gravetat i el pronòstic dels pacients amb MAIC simptomàtica: proteïna C reactiva (PCR), polimorfisme C1444T del gen de la PCR, molècul.la d’adhesió intercel·lular 1 (ICAM-1), E-selectina, inhibidor de l’activador del plasminogen tipus I (PAI-1), cèl·lules progenitores endotelials (CPE) i factors angiogènics de creixement (AGF) relacionats, índex turmell-braç (ITB) i escala de risc ESRS. Objectius: Identificar biomarcadors relacionats amb la gravetat i el pronòstics de la MAIC simptomàtica. Investigar la relació de biomarcadors d’inflamació (PCR, Lp-PLA2, E-selectina, ICAM-1), inhibició de la fibrinòlisis (PAI-1) i AGF amb la gravetat i el risc vascular en la MAIC simptomàtica. Investigar la relació del polimorfisme C1444T del gen de la PCR amb la recurrència d’esdeveniment isquèmic en la MAIC. Conèixer la relació dels nivells de CPE circulants amb la MAIC i la seva gravetat. Estudiar la relació de l’ITB amb la recurrència d’ictus en pacients amb MAIC. Determinar si els biomarcardors poden millorar escales clíniques de risc (ESRS). Mètodes: Criteris d’Inclusió: pacients amb un primer ictus isquèmic amb estenosis intracranials detectades per Doppler transcranial (DTC) i confirmades per mètodes angiogràfics. Criteris d’exclusió: coexistència d'altres causes d'ictus, estenosis intracranials no ateroscleròtiques, malalties inflamatòries, neoplàsies o circumstàncies que puguin afectar els biomarcadors estudiats, mort o discapacitat greu. Es van seleccionar entre 73 i 75 pacients per la determinació dels diferents biomarcadors, realitzada un mínim de tres mesos després de l'ictus isquèmic, i 100 per l’ITB. Es va fer un seguiment clínic i sonogràfic durant 1.8 anys. Al final del seguiment es van determinar les CPE per citometria i els AGF en 42 pacients. Resultats: Els nivells de PCR, E-selectina i PAI-1 es van associar amb la progressió de les estenosis intracranials. Els nivells incrementats de PCR i activitat de la Lp-PLA2 es van comportar com a predictors independent de nous episodis vasculars i els de PAI-1 i d’E-selectina de nous ictus. La PAI-1 va predir la recurrència d’ictus de manera independent a la progressió de les estenosis per DTC i a la resta de biomarcadors (HR 16.41; 95% CI 2.13 to 126.52; p=0.007). El polimorfisme C1444T de la PCR va predir la recurrència d’episodis isquèmics de manera independent als nivells de PCR. Es van trobar nivells més baixos d’AGF en pacients amb MAIC que en controls sans. Un major nombre i gravetat de les estenosis intracranials s’associava a nivells més alts de CPE i AGF. No es va trobar correlació entre les concentracions de CPE i AGF en els pacients. L’ITB severament disminuït (<0.8) es va associar de manera independent amb un major risc de recurrència d’ictus isquèmic. Un ESRS?3 es va associar amb un major risc de nous ictus isquèmics i la capacitat predictiva d’aquesta escala va millorar al associar-se amb la PAI-1. Conclusions: En la MAIC simptomàtica: L’increment dels biomarcadors d’inflamació i inhibició de la fibrinòlisis en sang incrementa el risc de recurrència d’ictus i esdeveniment isquèmic. Els AGF estan disminuïts i s’incrementen amb la gravetat de la MAIC. El polimorfisme C1444T de la PCR incrementa el risc de recurrència d’esdeveniment isquèmic. Els nivells de CPE son similars als controls sans i s’incrementen amb l’extensió de la malaltia. L’ITB patològic s’associa amb un increment del risc de recurrència d’ictus. Els biomarcadors milloren les escales clíniques de risc de recurrència d’ictus (ESRS).
