Aquesta tesi conté un estudi detallat de diverses característiques funcionals d'una trentena d'espècies llenyoses dels ecosistemes de matollar de la conca mediterrània. S'han estudiat característiques foliars relacionades amb l'ús de l'aigua i els nutrients. També s'han estudiat les seves característiques d'inflamabilitat i combustibilitat així com també dels seus sistemes radiculars. La tesi també conté un estudi detallat sobre la descomposició i aportació de nutrients al sòl per part de les fulles d'aquestes espècies sota diferents escenaris experimentals de canvi climàtic. A més s'ha desenvolupat un anàlisi estadístic de causalitat, a través de models d'equacions estructurals, per tal d'estudiar les relacions entre les diferents característiques funcionals. A l'estudiar les característiques funcionals s'ha fet tenint en compte l'estratègia regenerativa post-incendi de cada espècie. Així, s'ha conclòs que, respecte a les espècies rebrotadores, les fulles de les espècies germinadores tendeixen a tenir majors continguts de fòsfor, i a descomposar-se més ràpid, provocant un retorn de nutrients i matèria orgànica al terra també més ràpids, tenir fulles més ràpidament inflamables així com també es caracteritzen per tenir una estratègia de tolerància a la sequera presentant baixos continguts foliar d'aigua. Finalment, la conclusió principal d'aquesta tesi és que els ecosistemes dominats per espècies amb una estratègia regenerativa post-incendi o una altra poden presentar diferències en el seu funcionament respecte a aspectes com per exemple el cicle del fòsfor o l'ús de l'aigua. Durant la tesi també s'ha considerat i analitzat les afiliacions taxonòmiques de les espècies d'estudi puig que aquestes poden tenir un paper crucial al determinar les diferències entre estratègies regeneratives post-incendi, ja que la majoria de les espècies rebrotadores van aparèixer durant el Terciari mentre que les germinadores ho van fer durant el Quaternari.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados