Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Molecular and functional characterization of the immunoreceptors CD300d and CD300f / Caracterització molecular i funcional dels immunoreceptors CD300d I CD300f

  • Autores: Emma Comas Casellas
  • Directores de la Tesis: Enric Espel Masferrer (dir. tes.), Joan Sayós Ortega (dir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2013
  • Idioma: inglés
  • Tribunal Calificador de la Tesis: Ricardo Pujol-Borrell (presid.), Concepció Soler Prat (secret.), Maria Rosa Sarrias Fornés (voc.)
  • Materias:
  • Enlaces
  • Resumen
    • El gen del receptor CD300d ocupa 12,5 kb en la posició 17p25.1 del cromosoma 17 humà. El gen del CD300d te un marc obert de lectura de 585 pb i codifica per una proteïna de 194 aminoàcids. ¿ El CD300d és una proteïna transmembrana tipus I, composada per un domini extracel¿lular immunoglobulina estabilitzat per dos ponts disulfur, un domini transmembrana que conté un residu carregat negativament i una cua citoplasmàtica curta sense motius de senyalització coneguts. ¿ El CD300d té un pes molecular predit de 21.5 kDa, tot i així presenta dos formes madures de 30 i 34 kDa, quan s¿aïlla de cèl¿lules COS-7 transfectades. Les dues conformacions són modificades post-traduccionalment per N-glicosilasions en el domini immunoglobulina. ¿ El receptor CD300d s¿expressa en monòcits primaris i granulòcits. Contràriament, els limfòcits T, B o NK no expressen el receptor. ¿ A diferència de la resta de receptors de la família CD300 descrits prèviament, els quals s¿expressen a la superfície de la membrana cel¿lular, el CD300d és retingut intracel¿lularment en el reticle endoplasmàtic de cèl¿lules transfectades. La co-expressió del CD300d amb la molècula adaptadora FcRgamma afavoreix l¿expressió del receptor a nivell superficial en cèl¿lules COS-7 transfectades, però no en cèl¿lules RBL-2H3 transfectades. ¿ El CD300d és capaç d¿interaccionar in vitro amb la resta de receptors CD300 coneguts, amb l¿excepció del CD300c. Així, es proposa que el receptor CD300d podria jugar un paper important regulant la formació dels complexes CD300 i la seva exportació a la membrana extracel¿lular. ¿ Els dominis immunoglobulina dels receptors CD300d i CD300f presenten una identitat del 71%. Tot i així, els anticossos monoclonals UPD1 i UPD2 reconeixen exclusivament el receptor CD300f. ¿ L¿estimulació del receptor endogen CD300f indueix la producció de la citocina pro-inflamatòria TNFalfa en monòcits primaris, donant suport així a la dualitat en l¿activitat del receptor, inicialment descrit com a inhibidor. ¿ L¿estimulació del receptor CD300f endogen, en cèl¿lules de les línies monocítiques U937 o THP-1 pretractades amb PMA, indueix la producció de les citocines pro-inflamatròries TNFalfa i IL-1betta. ¿ La funció activadora del CD300f podria estar mediada per les molècules adaptadores FcRgamma i DAP12, ja que s¿ha provat in vitro la interacció entre el receptor i aquests adaptadors. La interacció involucra les regions transmembranes tant del receptor com dels adaptadors, sent de vital importància el residu transmembrana carregat negativament dels adaptadors. ¿ El pretractament amb PMA incrementa l¿expressió de les molècules endògenes FcRgamma i DAP12, en les línies cel¿lulars U937 i THP-1. A més s¿ha demostrat la participació de la quinasa Syk, la JNK i la PKCdelta en la via senyalitzadora mediada per el CD300f. Fets que conjuntament donen suport a l¿associació funcional entre el receptor CD300f i les molècules adaptadors FcRgamma i DAP12. ¿ Per contra s¿ha vist que l¿estimulació del CD300f inhibeix l¿alliberació de TNFalfa induïda per LPS en cèl¿lules THP-1 en les quals no s¿ha realitzat un pretractament amb PMA. Aquest fet, indica que el canvi de funció del CD300f, d¿inhibidor a activador, és conseqüència de l¿estat de diferenciació de les cèl¿lules. ¿ Per altra banda, s¿ha demostrat l¿existència de formes solubles del receptor CD300f (sCD300f) en mostres de sèrum humà, mitjançant el desenvolupament d¿un assaig ELISA. ¿ La concentració de les formes solubles del receptor CD300f varia depenent de l¿origen de la mostra analitzada. Cal destacar, que s¿han observat alts nivells de sCD300f en la majora de pacients del síndrome antifosfolipídic (SAP) i malalties celíaques (CD). En alguns individus amb altres malalties autoimmunes els nivells de sCD300f en sang també són alts, tot i així no és el cas de la majoria de les mostres analitzades. ¿ Les formes solubles del CD300f tenen un gran potencial com a biomarcadors en malalties autoimmunes.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno