El procés migratori gambià a comarques: el cas de Banyoles, Olot i Salt
- Autores: Anna Farjas i Bonet
- Directores de la Tesis: Salomó Marquès Sureda (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Girona ( España ) en 2005
- Idioma: catalán
- ISBN: 84-689-1339-1
- Depósito Legal: Gi-335-2005
- Tribunal Calificador de la Tesis: María Dolores Juliano Corregido (presid.), Carles Serra i Salamé (secret.), Josep Miquel Palaudàrias i Martí (voc.), Lluís Samper Rasero (voc.), Ebrima Sall (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
- català
Els assentaments de gambians, tal com succeeix amb la majoria dels assentaments dimmigrats, tendeixen a la concentració en zones determinades. Per aquest motiu, aquesta tesi se centra en les comarques de Girona, perquè és on shi troba líndex més alt daquesta població de tot lEstat espanyol i es posa el focus datenció als municipis de la demarcació que acullen més gambians, concretament Banyoles, Olot i Salt. De la mateixa manera, aquesta tesi vol introduir específicament el grup ètnic soninké o sarahule, bàsicament perquè a la demarcació de Girona és lètnia majoritària. Abans dubicar els assentaments, ens endinsem en el context dorigen dels immigrats gambians, posant èmfasi especial en lescolarització a Gambia i també en les migracions soninké. Un cop analitzem els assentaments, ens aproximem a les trajectòries migratòries gambianes, així com en les estratègies que sutilizen per portar a terme el projecte migratori, laccés als canals dinformació sobre lexistència de diferents destins on hi ha oportunitats de treball, etc. Ens aproximem també a la integració dels immigrats gambians a la demarcació de Girona fent una aproximació de la inserció daquest collectiu en la societat de destí, abordant diferents vessants de la seva integració laboral, espaial, entre daltres. Una integració que dependrà tant del resultat de la voluntat individual de cada immigrant, com també dels serveis que possibilitin la integració, així com de laccés als propis mecanismes dintegració que té la nostra societat (accés al treball, a un habitatge, etc.) Molts dels immigrats gambians installats a les comarques gironines tenen i han tingut fills i filles, podent parlar, per tant, duna segona generació de gambians. Es fa una aproximació als fills i filles daquest collectiu introduint-nos en la socialització daquests nens i nenes, en els valors dels pares i mares en relació amb leducació dels seus fills i filles, als canvis en lestructura familiar un cop realitzat lassentament en el país de destí i en les relacions de la familia amb amics i parents del mateix grup ètnic. Es fa una anàlisi de la situació escolar dels tres municipis destudi, analitzant la distribució dalumnat dorigen estranger en aquests municipis, així com les estratègies educatives dels mestres que escolaritzen alumnat dorigen gambià. Es posa èmfasi especial en una estratègia bastant seguida pel collectiu gambià, fonamentalment dètnia sarahule, que ha estat la denviar els fills i filles a Gàmbia per temporades lllargues.
- English
Gambian settlements, like the majority of immigrant settlements tend to be concentrated in certain determined areas. This study is centred on the province of Girona for this very reason, and because it is where the highest number of this group of people are to be found. This focuses special attention on three towns within the Girona province which have large numbers of Gambians, Banyoles, Olot and Salt. At the same time this thesis concerns the Soninke or Sarahole group because it is the largest ethnic group in the province of Girona. After analysing the context of origin of these immigrants (placing special emphasis in the schooling in Gambia), we investigate the migratory strategies of the Gambian immigrants as well as the strategies which they use to undertake their migratory project, such as the social networks which the migrants use, access to information channels about different destinations where there are work opportunities, etc. We also look at the integration of Gambian immigrants in the country of settlement. In short, an approximation is made as to the insertion of this collective into the society of the country of destination, and covering the different aspects of their integration: work, religion and spatial relationships among others. Many of these immigrants have, and have had children, and therefore a second generation of Gambians can now be referred to. This thesis focuses special attention on the lives of the children within this collective; investigating their socialisation, the values of their parents in the upbringing of their children, the changes of family structure once settlement has been established in the country of destination, the relationships of the family with friends and parents of the same ethnic group and their schooling in the Girona province. Emphasis is placed on a strategy followed by the Gambian collective, mainly the Sarahole ethnic group, which is that of sending children to Gambia for long periods of time.
- català
