Confluència de gèneres a El cortesano de Lluís del Milà (València, 1561)
- Autores: Esmeralda Sánchez Palacios
- Directores de la Tesis: Josep Solervicens Bo (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2016
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Lola Badia Pàmies (presid.), Cesc Esteve i Mestre (secret.), Ana Vian Herrero (voc.), Tomàs Martínez Romero (voc.), Rossend Arqués Corominas (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: Dipòsit Digital de la UB
- Resumen
La tesi doctoral «Confluència de gèneres a El cortesano de Lluís del Milà (València, 1561)» analitza una obra narrativa plurinlingüe escrita a la València de mitjan del segle XVI però ambientada en la cort valenciana de la primera meitat del segle XVI. El diàleg ens presenta de manera fictícia els cortesans que pul·lulaven entorn del Duc de Calàbria i la reina Germana de Foix al voltant dels anys 1535-36. També hi apareixen alguns dels membres de famílies conegudes a l’època: Dídac Lladró, Francesc Fenollet, Francesca Fenollet, Anna Mercader, Jeroni de Cabanyelles o Joan Ferrandis d’Herèdia, entre d’altres. És una obra plurilingüe escrita majoritàriament en castellà i català, tot i que també hi apareixen l’italià, el portuguès i el llatí. L’obra dóna més pes a la ficció que no pas la reflexió i construeix un univers cortesà versemblant gràcies a innombrables estratagemes narratives. Hi apareixen un seguit de converses i burles cortesanes a la Cort dels lloctinents valencians, a través d’un narrador homònim al personatge principal: Lluís del Milà. La incorrecta interpretació d’aquest tipus de narrador, així com de l’aparició fictícia de personatges amb noms coneguts, que remeten a possibles personatges històrics, va afavorir que El cortesano de Lluís del Milà fos considerat una crònica de la cort dels virreis de València dels anys 30. L’estudi que Josep Solervicens va realitzar a l’entorn de l’obra en analitzar el gènere del diàleg renaixentista a l’àmbit català es distancia d’aquesta visió historiogràfica i, en aquest sentit es pot considerar el punt de partida de la tesi que ara presento. El model genèric del diàleg afavoreix la comprensió del sentit dels subgèneres que s’hi inclouen en ell mitjançant la trama fictícia: narracions breus (facècies, apotegmes i novella), obres teatrals representades i llegides en veu alta, poesies (sonets i romanços), entre d’altres. L’aspecte més significatiu que pretenc explicar en aquesta tesi és la complexa integració de gèneres dins del diàleg. Es tracta d’una qüestió essencial per a la comprensió no solament de l’estructura de l’obra sinó també del seu sentit, que fins ara no havia estat abordats per la crítica. D’aquest objectiu principal en deriven altres aspectes no menors com el joc d’intertextualitats amb el manuscrit 2050 de Joan Ferrandis d’Herèdia (datat l’any 1555) i la relació amb Il cortegiano de Castiglione. De fet, aquests aspectes afavoreixen una percepció més precisa de la literatura a la València de meitat del segle XVI, on la convivència d’estils i de gèneres diversos va ser una constant generalitzada. Amb la intenció d’assolir els objectius proposats, el text literari ha estat la font fonamental d’estudi i d’anàlisi. Això ha comportat un treball de selecció, enumeració i classificació de totes les seqüències del diàleg que contenien narrativa breu com la facècia, l’apotegma o la novella, poesia lírica o peces teatrals. Sempre he relacionat l’aparició dels diferents subgèneres amb la intenció comunicativa dels seus emissors ficticis i amb la repercussió que tenien en els seus receptors. D’altra banda, se subratlla la repercussió de tots els subgèneres en la literatura contemporània en llengua catalana i castellana per tal de plantejar semblances i diferències entre el seu ús a El cortesano i a les literatures coetànies. És el cas de les narracions breus que es recullen a les ‘Florestas’ com la de Santa Cruz o a d’altres recopilacions com les de Timoneda; o dels poemes que apareixen a les obres musicals dels músics de viola de mà com el mateix El maestro del Milà o a d’altres obres literàries com la Diana enamorada de Gil Polo. L’anàlisi interna es complementa amb la metodologia positivista, documental i arxivista. En aquest sentit els resultats de la recerca més analítica es contextualitza amb l’estudi del context històric a partir de recerques de primera mà a la ciutat de València, a l’Arxiu del Regne de València i a la Biblioteca valenciana del Monestir de Sant Miquel dels Reis. L’aproximació a la documentació històrica de la cort valenciana del segle XVI, ajuda a descobrir les ombres i la manca d’informació sobre la biografia de l’autor i la dificultat d’identificar el personatge; tot i els diferents documents que hi ha a l’Arxiu del Regne treballats i interpretats per J.V.Escartí. L’única troballa amb una cert interès històric són unes àpoques exhumades en aquest treball.
