Formes del Logos en la novel·la grega bizantina. Estudi narratològic de les ????????? bizantines de l´època Comnena (s. XII) i Paleòloga (s. XIII-XV)

• Autores: Arantxa Illgen Izquierdo
• Directores de la Tesis: Pau Gilabert Barberà (dir. tes.), Ernest Marcos Hierro (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2016
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Carles Garriga i Sans (presid.), Montserrat Camps i Gaset (secret.), Francisco Javier Alonso Aldama (voc.), M. Joana Zaragoza Gras (voc.), Xavier Renedo i Puig (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de las artes y las letras
    • Teoría análisis y critica literarias
      • Critica de textos
      • Análisis literario
      • Estilo y estética literarios
      • Vocabulario literario
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: Dipòsit Digital de la UB
• Resumen

  • El propòsit principal d’aquesta tesi pot ser descrit per mitjà del seu títol: tractem de l’estudi dels particulars usos narratius i lingüístics (logos) en la tradició dels textos de la novel·la bizantina, així com de les formes que caracteritzen aquest tipus de producte literari en el context de la literatura grega medieval a partir del segle XII en l’àmbit de l’imperi romà d´Orient, i en concret al llarg del període que comprèn l’època de la cort dels Comnens fins el temps dels Paleòlegs (s.XIV). En primer lloc, hom recorre el context històric i cultural; després, s’intenta explicar la principal terminologia que el món bizantí tenia per a aquest tipus d’obres, i es repassa la problemàtica que planteja la teoria crítica moderna. A continuació, i tenint en compte la complexitat narrativa, així com les dificultats que ens presenta la llengua grega en un període de contactes multiculturals entre Grècia i la resta del món Occidental, hom proposa l’anàlisi de les formes del Logos, enteses com a base i xarxa estructural que conforma aquestes obres. Les “formes”, sospitosament peculiars en tot el compendi dels textos, suposen unes funcions concretes en la narració que es desenvolupen en diverses circumstàncies comunicatives, i impliquen tant els personatges com el seu entorn comunicatiu. D’alguna manera, ens expliquen com es va conformant la ficció, orienten la trama argumental i els seus resultats. Ens fixem, per tant, en un seguit d’imatges i de representacions de la paraula que es concreten en quatre Formes: el monòleg, com a forma d’expressió d’una sola veu, única però complexa, i el seus desenvolupaments poètics; el diàleg, com la forma de conversa entre dos personatges en escena; la cançó, probablement com la via més lírica de comunicació del discurs dels personatges principals (tot tenint en compte prèviament el “background” de la tradició de les Dimotikà tragoúdia o cançons tradicionals gregues); i finalment, la complexitat de les cartes, inscripcions i missatges com a formes del Logos escrit en la comunicació dels personatges. En relació amb el context narratiu i argumental, intentem definir quin és el tipus de lirisme que hi ha entre discursos i personatges en vistes a donar expressió real al concepte amorós o de l’amor en la narrativa de l’aventura de separació i retrobament final de la parella protagonista. En aquest cas, l’estudi de la veu poètica, així com la de la veu dels personatges principals, els dos enamorats, i la seva literalitat, esdevé necessària per a la comprensió d’aquests materials. S’observa, per exemple, que en el diàleg, la temàtica de l’amor es concreta i desenvolupa en les novel·les en dues tipologies de diàleg: el diàleg d’amor entre els protagonistes, i el diàleg sobre amor o sobre aquest tema. En un altre exemple, des del punt de vista del Logos escrit, la mateixa presència i intercanvi de cartes (¿ ¿¿af¿) genera, a nivell narratiu, una tercera veu narrativa epistolar en el procés comunicatiu dels personatges que requereix una aproximació obligadament literària, en tant que l’escriptura és posada en primer pla en l’expressió pregona del sentiment amorós. De la mateixa manera, en l’anàlisi de les inscripcions (t¿ ¿¿¿µµata), cada situació narrativa suposa un format i un suport de la transmissió dels missatges que configura, un cop més, un context poètic narratiu molt especial. La present tesi intenta omplir els buits existents en l´estudi de la ficció a Bizanci, alhora que planteja nous termes i límits de definició a través de la teoria del llenguatge i la narratologia, en un intent de concreció, per a totes aquestes novel·les, del rol de les seves formes del Logos.