Resumen de Avaluació de gens de susceptibilitat a formes comunes de migranya
Roser Corominas Castiñeira
La migranya és un trastorn neurològic molt prevalent a la població caracteritzat per episodis de cefalea recurrents i incapacitants. És una malaltia amb herència complexa, causada per múltiples gens que actuen en combinació amb factors ambientals.Aquest treball té per objectiu aprofundir en el coneixement dels factors genètics implicats en l'etiologia de les dues formes més comunes de migranya: la migranya sense aura (MO) i la migranya amb aura (MA).S'ha avaluat la participació en la susceptibilitat a la migranya comuna o a algun dels subtipus clínics principals de 45 gens candidats mitjançant estudis d'associació de tipus cas-control de 255 variants polimòrfiques, seleccionades principalment en base a criteris de cobertura gènica. La selecció de gens s'ha centrat en sistemes de gens candidats que codifiquen proteïnes funcionalmente relacionades.En primer lloc, l'estudi de polimorfismes sinònims del gen que codifica el receptor d'estrògens ESR1 i d'una inserció Alu del gen del receptor de progesterona PGR no recolzen la participació d'aquestes variants en la migranya, en oposició a estudis previs realitzats en altres poblacions. A continuació s'han estudiat 19 gens del sistema de neurotransmissió serotoninèrgica en una població àmplia i s'han identificat haplotips de risc en els gens del receptor 2B de serotonina (HTR2B) i de la monoamina oxidasa A MAOA) en el grup de MO, i en el gen de la decarboxilasa d'aminoàcids aromàtics (ADDC o DDC) en el grup de MA, resultats que es mantenen significatius en aplicar correccions per comparacions múltiples. La AADC i la MAOA participen en la síntesi i la degradació, respectivament, de serotonina i dopamina.En la tercera part del treball s'han analitzat SNPs de 9 gens relacionats amb el sistema dopaminèrgic seguint un disseny en dues etapes. S'han identificat associacions nominals en cinc gens, dues de les quals es mantenen significatives després d'aplicar correccions per múltiples comparacions. Malauradament, cap d'aquestes associacions s'ha replicat en una segona mostra.La darrera part del treball s'ha centrat en l'estudi de nous gens candidats pels que no s'havia avaluat encara la seva possible relació amb el fenotip migranós. L'anàlisi del gen de la sintaxina 1A (STX1A) a la migranya ha mostrat en un primer estudi una associació nominal que es manté en doblar els controls. Els resultats obtinguts en ampliar el número de casos i de controls en un segon estudi indiquen que es podria tractar d'un fals positiu. A continuació s'ha estudiat la participació en la migranya de 15 nous gens candidats que codifiquen proteïnes implicades en la regulació de la neurosecreció. S'ha identificat un haplotip de susceptibilitat a MO en el gen de la complexina 2 (CPLX2), que codifica una proteïna reguladora dels passos finals de la fusió de membranes per l'alliberament de neurotransmissors. D'altra banda, s'ha identificat una associació entre un SNP del gen NSF, que codifica la proteïna responsable de la reactivació dels elements de fusió a la membrana presinàptica, i el grup de MA. Aquestes associacions estan pendents de rèplica, però podrien aportar una nova evidència a favor de la hipòtesi d'una disfunción sinàptica en alguns trastorns neurològics paroxístics.La identificació d'associacions específiques de MO o MA suggereix que aquests trastorns tenen, com a mínim en part, factors de susceptibilitat específics. D'altra banda s'han identificat alguns polimorfismes associats a ambdós grups, tot recolzant també l'existència de factors etiològics comuns.
