Expressió i funció del receptor d’andrògens i de les seves unitats de transcripció alternatives en el càncer de pròstata i en la diabetis

• Autores: Anna Barbosa Desongles
• Directores de la Tesis: Francina Munell Casadesús (dir. tes.), Jaume Farrés i Vicén (dir. tes.), David Martínez Selva (dir. tes.), Jaume Reventós Puigjaner (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2013
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Joan Xavier Comella i Carnicé (presid.), Fátima Gebauer Hernández (secret.), Antonio Alcaraz Asensio (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Biología molecular
  • Ciencias médicas
    • Patología
      • Oncología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • El càncer de pròstata és el segon tumor més frequ?ent i la segona causa de mort per malaltia oncològica en els homes del món occidental. Per a créixer, les cèl·lules epitelials del tumor necessiten els andrògens, les accions dels quals són mediades pel receptor d’andrògens, l’AR, un factor de transcripció que pertany a la família dels receptors hormonals esteroïdals. L’AR és clau en el desenvolupament del tumor de pròstata i per això és la major diana terapèutica en el tractament amb deprivació hormonal en aquesta patologia. La teràpia és efectiva durant un cert període de temps, però després els tumors esdevenen resistents a la castració, augmentant la seva agressivitat. La diabetis melitus (DM) s’ha associat amb un risc augmentat de patir nombrosos càncers. No obstant, diversos estudis demostren que la DM comporta menys risc de patir càncer de pròstata. Amb tots aquests antecedents en la literatura vam voler investigar quin paper jugava l’AR en el procés de l’hormonoresistència i si era un factor que influïa en el menor risc de patir càncer de pròstata en els pacients diabètics. Els resultats obtinguts en la tesi (gràcies a l’ús de models cel·lulars i un model animal xenograft de càncer de pròstata) demostren que hi ha un procés de metilació durant la supressió hormonal, però aquest procés només té lloc en el promotor de l’AR quan la supressió és constant i prolongada en el temps. A més a més s’ha comprovat que en absència d’hormones l’AR es localitza majoritàriament a la mitocòndria. Hem demostrat l’existència de 5 unitats de transcripció de l’AR, 3 de les quals no havien estat descrites anteriorment, que no presenten illes CpG i que podrien jugar un paper important en el càncer de pròstata i el seu progrés. Finalment vam comprovar que la hiperglicèmia redueix els nivells d’AR, a través de l’activació de NF-kB, per tant, els pacients diabètics tindrien menys risc de patir càncer de pròstata degut al silenciament de l’AR canònic. De tos els resultats obtinguts en la tesi podem concloure que el receptor d’andrògens té una gran importància en el desenvolupament i la progressió del càncer de pròstata i que és una molt bona diana per desenvolupar nous fàrmacs.