Megadosis de metilprednisolona oral frente a intravenosa para el brote de esclerosis múltiple. Comparación de la eficacia clínica y radiológica

• Autores: C. Ramo Tello
• Directores de la Tesis: Antoni Dávalos Errando (dir. tes.), Joan Costa (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2013
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Celestino Rey Joly (presid.), Óscar Fernández Fernández (secret.), Juan Antonio García Merino (voc.)
• Calificación: Apto Cum Laude
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Medicina interna
      • Neurología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD  TESEO 
• Resumen

  • La majoria de pacients amb esclerosi múltiple (EM), patiran, sobretot al principi de la seva malaltia, episodis subaguts de dèficit neurològic (brots), dels que es recuperaran en major o menor mesura. Minimitzar el risc de patir un brot és el fonament en el qual es basen les teràpies actuals per a l’EM, si bé cap de les disponibles és capaç d’evitar-lo completament, per la qual cosa, el tractament adequat del brot, que persegueix escurçar la seva durada y millorar la seva recuperació, continua essent una de les bases de l’ atenció als pacients amb EM.Disposem d’ una molt abundant literatura mèdica i de guies terapèutiques sobre els tractaments que modi-fiquen l’ evolució natural de la malaltia, però molt poca sobre quin és el millor tractament pel brot una vega-da s’ha produït. Existeix acord en que cal tractar amb corticoides, però no hi ha consens sobre els brots que s’han de tractar, els corticoides a utilitzar, per quina via, en quina dosi ni durant quant de temps, ni tampoc amb quin període temporal pel que fa a la finestra terapèutica. En aquesta Tesi Doctoral s’ ha revisat la literatura mèdica relacionada amb la fisiopatologia del brot d’ EM, les pautes de tractament que s’ apliquen i com actuen aquests tractaments, i s’ hi exposen els resultats de l’ assaig doble cec i aleatoritzat, realitzat amb l’ objectiu de comprovar la hipòtesi que una dosi bio-equivalent de metilprednisolona (MP) administrada per via oral no ha d’ ésser inferior, ni clínica ni radiològicament, a l’ administrada per via intravenosa pel tractament del brot d’EM.Els resultats evidencien que no hi ha relació d’ inferioritat de la via oral en relació a la intravenosa i que es manté el mateix nivell de seguretat i tolerància. Això ja constitueix en si mateix un benefici per a la qualitat de vida del pacient, però també suposa un estalvi pel sistema sanitari i laboral. Concloem que no sembla justificat continuar tractant el brot d’ EM per via intravenosa i creiem haver contri-buït amb aquest treball a canviar el paradigma del tractament del brot de EM.