Autonomía sexual de las mujeres: El aborto como espiral despatriarcalizadora del derecho
- Autores: Patricia González Prado
- Directores de la Tesis: Encarna Bodelón (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2016
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Verena Stolcke (presid.), Silvia Daniela Heim Alfonsín (secret.), Teresa Cabruja i Ubach (voc.)
- Programa de doctorado: Programa Oficial de Doctorado en Derecho Público y Filosofía Juridicopolítica
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
En aquesta tesi doctoral estructurada en dues parts i sis capítols, en primer terme, he rastrejat les contribucions de diferents tradicions feministes a la noció clàssica d'autonomia, en relació amb les dones. Per a això la lent d'augment que he pres al llarg de tota l'anàlisi ha estat l'avortament, per traduir la seva accessibilitat, marques sexegenèriques, classistes, de procedència ètnic-racial entre d'altres. Aquestes contribucions són les eines filosòfic-juridicopolítiques amb què, a la segona part, he analitzat la jurisprudència sobre avortament de tribunals superiors de diferents estats, aturant a analitzar el que han dit en relació amb els drets humans de les dones, la protecció de la vida, la qu?estió de la viabilitat, els terminis, els procediments d'accés, la responsabilitat estatal, la violència contra les dones, qu?estions totes que travessen l'autonomia sexual en matèria d'avortament. Seguidament he aprofundit en l'anàlisi de casos d'avortaments no punibles / avortaments legals a l'Argentina, fent visibles els límits i controls sobre el dret reconegut a les dones a interrompre embarassos, d'acord a les indicacions de la legislació penal vigent. Els feminismes han denunciat el caràcter patriarcal, i per això la violència institucional, que es reprodueix a través de les barreres d'accés a l'avortament. En aquesta línia he considerat que la sentència FAL (2012), de la Cort Suprema de Justícia de la Nació Argentina, significa un punt d'inflexió precisament per reconèixer construccions feministes i fer-les part del seu pronunciament. Això evidencia ruptures, tensions i reconeixements arrencats a les formes dominants d'entendre el dret, que són per definició, legitimadores dels sistemes de dominació existents, en tant són els seus interessos els que tenen cura i representen. D'altra banda he desenvolupat les que considero els deutes estatals post-FAL, tant en el marc de l'avortament no punible -per equívocs expressos que la sentència va assumir, per omissions i per polítiques públiques regressives, totes elles restrictives de l'abast de la norma, com en relació amb la postergada despenalització i legalització de l'avortament a Argentina, qu?estió medul·lar de drets humans de les dones..
