El Protàgoras de Plató. Una narració socràtica per la presentació pública de la filosofia

• Autores: Ángel Pascual Martín
• Directores de la Tesis: Josep Monserrat i Molas (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2016
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Jordi Rafael Sales i Coderch (presid.), Anna Pagès Santacana (secret.), Antoni Bosch-Veciana (voc.)
• Materias:
  • Historia
    • Historias por especialidades
      • Historia de la educación
  • Filosofía
    • Antropología filosófica
      • Hermenéutica
    • Sistemas filosóficos
      • Filosofía antigua
    • Filosofía social
      • Filosofía política
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • El Protàgoras de Plató dramatitza l’aparició i presentació de Sòcrates a la ciutat. El diàleg se situa a l’origen de la narrativa platònica sobre el fenomen socràtic, tot just quan Sòcrates s’hauria iniciat a concórrer la prometedora joventut d’una Atenes que és encara, però no per molt temps, en la seva màxima esplendor. El diàleg s’obre escenificant la compareixença pública de la filosofia, una compareixença que resulta sorprenent i demana de ser aclarida. A l’estrena de la narrativa platònica, la presència política de Sòcrates alerta als seus conciutadans: fa l’aparença de venir d’assetjar Alcibíades. A l’estrena de la narrativa platònica, Sòcrates fa l’aparença d’allò pel qual la ciutat el jutjarà una trentena d’anys més tard: corromp la joventut. D’aquesta manera, el Protàgoras duu a una narració socràtica dirigida als conciutadans atenesos que tot just acaben de topar amb ell, amb la finalitat d’oferir-los una explicació sobre els motius que l’haurien fet venir a aparèixer a la ciutat, i en especial, a concórrer la seva joventut més prometedora. El Protàgoras duu a una narració que vol presentar públicament la filosofia com una certa forma d’educació política, el Protàgoras duu a una narració que vol deslliurar i prevenir a la filosofia les males aparences que genera i fer-li un lloc a la ciutat. El primer amb el que el Protàgoras tracta és, doncs, amb l’aparença pública de la filosofia, així ho indica la seva acció i el contingut de la discussió, però nogensmenys, la seva forma d’exposició, prefigurada en la mateixa obertura del diàleg com una narració socràtica.