Què vol dir “participar” en el canvi d’època? De la governança participativa a les noves estratègies de participació. El cas de la Política d’Immigració a Catalunya (2007 - 2014)

• Autores: Carola Castellà Josa
• Directores de la Tesis: Marc Parés i Franzi (dir. tes.), Joan Subirats i Humet (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2016
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Joaquim Brugué (presid.), Ricard Gomà Carmona (secret.), Mariona Ferrer Fons (voc.)
• Programa de doctorado: Programa Oficial de Doctorado en Políticas Públicas y Transformación Social
• Materias:
  • Ciencia política
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  TESEO  DDD 
• Resumen

  • Amb aquesta tesi es vol explicar com en un context de canvi d’època, en el que els mecanismes i els espais de participació propis de les xarxes de governança perden part de la seva capacitat de ser reconeguts com espais d’incidència, emergeixen noves estratègies de participació bottom up. Estratègies que tenen unes característiques diferents als tradicionals espais de participació i que ens fan plantejar la necessitat de revisar els criteris de qualitat democràtica per avaluar les experiències de participació ciutadana. Per tal de dur a terme aquesta recerca ens hem centrat en l’estudi de cas de la Política d’Immigració a Catalunya durant el període 2007 – 2014. L’any 2007 va esclatar una crisi econòmica-financera que va contribuir a que s’acceleressin molts dels factors de canvi (socials, econòmics, tecnològics i polítics) que s’estaven gestant des de feia dècades en les societats. En el cas de l’Estat Espanyol, a nivell econòmic, el pas d’un capitalisme fordista desenvolupat al llarg del segle XX cap un capitalisme avançat, de naturalesa post-fordista, altament especialitzat, diversificat i deslocalitzat té repercusions devastadores tan a nivell d’exclusió social com en la reducció dràstica dels recursos de les administracions locals i autonòmiques. En termes d’exclusió social, un dels col•lectius que es veu més afectat per l’impacte de la crisi és població immigrada. D’una banda, amb un augment de les persones immigrants en situació d’irregularitat sobrevinguda. I, de l’altra, amb un increment de les desigualtats socials i l’empobriment de la societat espanyola i especialment del col•lectiu immigrant. A nivell polític, es crea un escenari en el que d’una banda la ciutadania recupera l’interès per allò públic, però, al mateix temps, perd la confiança en les institucions públiques i els partits polítics. Aquest fet es traduiex en una pèrdua de confiança de la ciutadania vers les institucions que comporta un allunyament dels principals canals formals de representació (Noris, 1999); adoptant formes d’activisme polític de protesta; cercant pràctiques concretes de col•laboració, cooperació i solidaritat; o més en detall, en el cas de l’Estat Espanyol, amb l’emergència del 15-M. I té un impacte en les institucions públiques que comporta, d’una banda la reducció dràstica dels recursos de les administracions locals i autonòmiques que veuen molt mermades la seva capacitat per impulsar polítiques públiques. I de l’altra, les arquitectures de participació i els processos de particpació se’n ressenteixen, tant per la seva existència com pel seu ús. Concretament amb aquesta tesi es vol explicar com, en el cas de la Política d’Immigració a Catalunya (2007-2014), en un context de crisi, davant un augment de la percepció de disfuncionalitat dels mecanismes de participació institucionals (que es caracteritzaven per comptar amb uns criteris de qualitat democràtica) per resoldre problemes col•lectius, emergeixen noves estratègies de participació ciutadana amb voluntat i capacitat d’impactar en la responsiveness de la política pública. I per tal de dur a terme aquest exercici, a partir d’una metodologia inductiva i emprant el mètode de l’estudi de cas, hem dividit la Política d’Immigració a Catalunya en dos períodes. Un primer, del 2007 al 2009, en el que s’elabora el Pacte Nacional per la Immigració. I, un segon, de l’any 2010 al 2014, en el que es produeixen dos fets: un, l’impacte de la crisi en la conituïtat del Pacte Nacional per la Immigració i en els òrgans estables de participació vinculats a la Política d’Immigració a Catalunya. I, de l’altra, un canvi en les estratègies de particiapció de les entitats vinculades a la política d’immigració i l’emergència de noves estratègies bottom up (com la Campanya Tancarem el CIE de Barcelona i la PAH).