Toponímia de Vistabella del Maestrat
- Autores: Jesús Bernat Agut
- Directores de la Tesis: Emili Casanova Herrero (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2016
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Vicenç M. Rosselló Verger (presid.), Lluís Gimeno Betí (secret.), Francisco Javier Terrado Pablo (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: RODERIC
- Resumen
Toponímia de Vistabella del Maestrat La present tesi recull i analitza la toponímia viva de Vistabella amb el propòsit de mostrar el paper patrimonial de la Toponímia com a notari del paisatge. Una breu introducció geogràfica ens explica els trets generals de les diverses unitats del relleu de Vistabella. Els apunts històrics ens parlen d’un terme que, tot i pertànyer al Maestrat de Montesa, ha estat mal ubicat, juntament amb Benafigos i Atzeneta, dins la comarca de l’Alcalatén. A més del treball de camp, amb 33 informants del terme lligats amb l’ofici (pastors i masovers) a un espai de 151 Km², avui pràcticament deshabitat, hem pogut fer un buidatge de tota la cartografia que sobre Vistabella del Maestrat existeix des de 1911. També el treball d’arxiu ens ha portat a transcriure les Visures (textos que recorren la xarxa d’assegadors i la infraestructura hídrica necessària per als ramats de la Setena de Culla) corresponents al terme de Vistabella. Es tracta de 12 documents datats entre 1555 i 1759. Si bé aquest treball correspon a un annex, la seua utilització en l’anàlisi dels topònims i antropònims vius ha estat fonamental per a la interpretació de molts dels noms de lloc. Les fitxes del filòleg Joan Coromines pertanyents al nostre terme també ens han ajudat a contrastar el sentit que el mestre donava a la toponímia que ell va recollir. El cens de 1510 i un de la diòcesi de Tortosa de 1812 ens han afegit aspectes antroponímics. La tesi aporta un glossari de 159 genèrics emprats en la toponímia local i un corpus toponímic de 3570 noms de lloc ordenat alfabèticament a partir de cada lema. Aquest apartat, amb més de 900 pàgines, ocupa el moll del treball. A més de la transcripció fonètica significativa, dins l’entrada de cada topònim apareixen les variants formals, les aportacions de la cartografia i la documentació d’arxiu relacionada amb el topònim. La descripció del topònim es completa amb la imatge fotogràfica, que té un paper etiològic ben clar. La interpretació del topònim apareix acompanyada d’aportacions lingüístiques i etimològiques que n’han fet altres autors. L’anàlisi toponímica general del corpus presenta diversos enfocaments que manifesten la riquesa del treball toponímic. D’una banda, l’anàlisi específica de l’antroponímia recollida, present en un 29% dels noms de lloc de Vistabella; d’altra, el conjunt de trets lingüístics propis del parlar de Vistabella vists a través dels seus topònims. L’anàlisi estadística dels seus genèrics i especificatius ens demostra el paper notarial dels noms de lloc per tal de mostrar-nos el tipus de paisatge o el grau d’humanització d’un terme o de cada partida. La multidisciplinarietat de la Toponímia, com a matèria transversal, presenta un capítol dedicat a la Fitotoponímia (la Zootoponímia ja apareix en un dels annexos). Dins l’apartat de les conclusions exemplifiquem alguns aspectes generals de l’estudi toponímic, com ara: la urgència del recull toponímic viu, l’esmentada multidisciplinarietat de la Toponímia, el dictat de la natura, la importància de l’estudi dels arxius o l’aportació etiològica de la fotografia. També destaquem els aspectes lingüístics d’un espai veí de l’Aragó, amb qui comparteix una frontera permeable, que demanen un estudi més aprofundit dels pobles veïns per poder explicar algunes qüestions lingüístiques. Mostrem els fenòmens observables de l’espai lligats al bateig de cada nom, manifestem la importància dels informanats com a pervivència d’un món perdut i el paper del topònim com a notari del paisatge. No donem per tancat el treball. Com diem a la fi de la mateixa tesi “… ens resta el convenciment de tindre la certesa del dubte: no tot el que hem dit pot ser definitiu. I això és motiu suficient per seguir escoltant el dictat de la natura d’aquesta extensa i bella vista, els mots savis i antics dels seus escassos masovers i els secrets que encara ens guarden els vells papers.”
