Resumen de Apoe phenotype expression and its modulation by chlorpyrifos: new insights into gene - toxic interactions
Fiona Peris Sampedro
L'ús extensiu i l'abocament massiu de pesticides en el medi ambient ha portat a alguns autors a preguntar-se sobre la contribució d'aquestes substàncies al desenvolupament de trastorns neuropsiquiàtrics i metabòlics. Actualment, els organofosforats (OP) - i el clorpirifos (CPF) en particular - són els insecticides més emprats al món. Donada la diversitat de fonts d'exposició, la majoria de la població està exposada gairebé permanentment a CPF. Una gran quantitat d’estudis epidemiològics i experimentals han observat dèficits neuroconductuals després de l'exposició al pesticida, i evidències incipients suggereixen vincles entre l'exposició a OPs i el desenvolupament de trastorns metabòlics. Una de les claus consisteix a establir si existeixen subpoblacions particularment susceptibles als efectes perjudicials del CPF. S'ha demostrat que les diferents isoformes de l'apolipoproteïna E (apoE) humana confereixen diferents vulnerabilitats a desenvolupar malalties metabòliques i neurodegeneratives. El principal objectiu d'aquesta tesi va ser avaluar els efectes comportamentals i metabòlics del genotip APOE i del CPF, així com determinar si la interacció entre ambdós factors va contribuir a l'aparició d'aquests efectes. Amb aquest propòsit, ratolins adults portadors de apoE2, apoE3 o apoE4 foren exposats subcrònicament a 2 mg/kg/dia o 3.75 mg/kg/dia de CPF en funció de la fase experimental. Després de l'exposició, els animals foren avaluats conductualment, mentre que els efectes metabòlics del CPF també foren avaluats en paral·lel. En general, el genotip APOE va influenciar el rendiment cognitiu. L'exposició a CPF va alterar el funcionament metabòlic, i va induir dèficits atencionals i motivacionals prolongats en el temps. Els ratolins apoE3 foren els més vulnerables als efectes metabòlics del tòxic, i van mostrar alteracions de la memòria després de l'exposició. A més, el pesticida va invertir el dèficit de control inhibitori característic dels ratolins apoE4. En conclusió, aquests resultats amplien la literatura existent sobre els efectes comportamentals i metabòlics del CPF, i proporcionen informació valuosa sobre interaccions gen - tòxic fins ara desconegudes.
