Quantificació de traces d'ús en instruments lítics mitjançant imatges digitalitzades: resultats d'experiments amb Xarxes Neurals i Estadística

• Autores: Jordi Pijoan López
• Directores de la Tesis: Assumpció Vila i Mitjà (dir. tes.), Juan Antonio Barceló Álvarez (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2007
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Jordi Estévez Escalera (presid.), Raquel Piqué i Huerta (secret.), José Antonio Esquivel Guerrero (voc.), Juan José Ibáñez Estévez (voc.), José Ramos Muñoz (voc.)
• Materias:
  • Historia
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • El treball, com a acció física que és, modifica la matèria. Aquest és el principi bàsic de les anàlisis de traces d'ús. La modificació de la matèria a partir del treball basteix a la societat dels productes necessaris per a la seva reproducció social. De fet, els instruments lítics formen part d'aquests productes. Nosaltres podem identificar els instruments mitjançant les anàlisis de traces d'ús, a instàncies d'inferir l'acció social.A més, nosaltres hem de pensar com observar el canvis en la matèria. Això en principi ho solventem mitjançant imatges. Definim la imatge com a una representació emergent de la Realitat. En aquest sentit, qualsevol imatge és una modelització de la Realitat.Reconeixem objectes mitjançant imatges i, en aquest procés, definim aquells aspectes que considerem rellevants. Aquest és un bon mètode per desenvolupar la nostra feina, però val a dir que sorgeixen cert problemes que es vinculen amb la inherent subjectivitat del procés d'observació. Les imatges digitals aporten una possible solució, donat que la seva pròpia configuració digital ens permet quantificar-les. Es pot desenvolupar una més complexa quantificació a partir dels valors numèrics dels píxels, cara a ser capaços d'arribar a un processament estadístic posterior que ens permeti de trobar diferències formals entre les imatges.He quantificat la descripció de les característiques de les traces d'ús per a desenvolupar coneixement que ens permeti classificar les alteracions d'us i determinar l'ús original de l'instrument. Aquest procés es composa de diverses parts:- Selecció de les àrees modificades per l'ús en totes les imatges; és a dir, una selecció dels píxels els valors del quals dintre de l'escala de grisos es pugui vincular a l'alteració d'ús. Aquestes àrees són denominades téxels (elements de textura).- Selecciono una sèrie de característiques per a descriure els téxels que quantificaré. La selecció de característiques és feta a partir del coneixement previ en anàlisis de traces d'ús. Una caracterització objectiva dels téxels es genera emprant variables geomètriques, les quals em permetran mesures discriminatòries vinculades a l'ús entre les diverses textures.- Ja en darrera instància, anàlisis estadístiques i xarxes neurals seran emprades per a classificar el conjunt d'imatges segons sia el seu ús corresponent.