Les malalties importades i la població immigrant Descripció i anàlisi de la situació a la zona Metropolitana nord de Barcelona (2002-2011)
- Autores: Lluís Valerio Sallent
- Directores de la Tesis: Xavier de Balanzó Fernández (dir. tes.), Miquel Sabrià Leal (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2013
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Celestino Rey Joly Barroso (presid.), Josep Franch Nadal (secret.), Joan Bayó Llibre (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
La present tesi estudia i analitza dades sanitàries procedents de la població immigrant establerta a la zona Metropolitana Nord de la ciutat de Barcelona, majoritàriament de la comunitat resident a Santa Coloma de Gramenet i a Badalona, durant el període 2002-2011. Aquests 10 anys coincideixen amb el gran influx de població immigrant a Catalunya; abans ja havien tingut lloc migracions similars en quant en nombre de persones, però mai s’havia assistit a res de similar pel que fa a la varietat de l’origen dels nouvinguts. Per tant, i des del punt de vista epidemiològic, l’escenari en què han estat elaborats els articles que conformen la tesi és excepcional. A més, les dades poden posseir un interès suplementari pel fet d’haver estat recollides tant a nivell d’atenció primària (a la Unitat de Salut Internacional Metropolitana nord) com al tercer nivell hospitalari (a la Unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol) així com pel fet d’haver comparat poblacions d’immigrants segons criteris d’origen biogeogràfic. Donada l’extensió dels objectius de la tesi, aquesta es va haver de dividir en tres grans apartats que intenten respondre a les següents preguntes: a) ¿quines malalties importen els immigrants nouvinguts?, b) ¿quin és el paper dels immigrants viatgers que retornen als seus països per a visitar les seves famílies com vehiculadors de patologia importada? I, c) ¿quin és l’eventual l’impacte de les malalties endèmiques europees en la població immigrant? Pel que fa a la presència de malalties importades endèmiques tropicals entre els immigrants recentment establerts, es pot concloure que es tracta d’un conjunt de problemes de salut que no és ni gaire freqüent ni gaire rellevant pel que fa a les seves repercussions en Salut Pública amb la possible excepció d’aquelles malalties que presenten períodes de portador sa molt perllongats, aquest seria el cas de les hepatitis víriques cròniques i de la infecció chagàsica. En respecte al segon punt, la resposta és categòrica: els immigrants que visiten les seves famílies després de residir a Europa durant anys són una població que acumula un nombre rellevant i en augment de malalties importades endèmiques tropicals potencialment greus. I, a més, els immigrants adults són comparativament més vulnerables a certes malalties freqüents a Europa en relació a la població adulta autòcton; ho exemplifica clarament l’excés de casos de varicel·la descrit entre els immigrants. Per tant, els cribats d’algunes malalties com les hepatitis cròniques víriques i la infecció chagàsica en immigrants nouvinguts sans segons criteris d’origen biogeogràfic i de la presència d’antecedents personals de risc podria ser útil i pertinent. Les activitats preventives prèvies als desplaçaments internacionals haurien de ser redirigides cap al col·lectiu immigrant en tant que presenten molts factors de risc per a contraure i importar malalties endèmiques tropicals potencialment greus. Algunes poblacions d’immigrants adults presenten una evident vulnerabilitat a certes malalties infeccioses transmissibles freqüents a Europa i, per tant, s’hauria de considerar la implementació de mesures preventives específiques.
