Les investigacions disponibles sobre el tema evidencien que una de les dificultats de l'aprenentatge de la Història tant a l'àmbit secundari com a l'universitari és la manca de continuïtat en els esforços individuals de l'alumnat per a fixar els nuclis conceptuals i procedimentals que estructuren i construeixen el seu coneixement. La present tesi doctoral intenta verificar que les proves de correcció objectiva constitueixen un vertader instrument d'avaluació-aprenentatge i que, utilitzades com a sistema avaluatiu estimulen la freqüència de l'esforç de l'estudi i, en conseqüència, l'eficiència dels resultats de l'aprenentatge.Aquest estudi ha confirmat aquesta hipòtesi a través d'una mostra de 1040 alumnes de tota Catalunya, ja que la nota mitjana referent a l'examen final de l'alumnat que havia realitzat les proves objectives corresponia a un 6'25 mentre que l'alumnat que no les havia realitzat obtenia com a mitjana un 5'80. A més, aquesta tendència no només és observable de forma generalitzada, sinó que, excepte comptades excepcions, també observem aquesta centre a centre. Una vegada verificada la hipòtesi, aquesta tesi també ha servit per a explotar estadísticament les dades de l'alumnat i aconseguir informació com la correspondència de la nota de l'examen final amb el sexe, la procedència o la condició social d'alumnes i pares, les condicions de l'estudi i ajuda que l'alumne rep a casa, o, per exemple, les seves expectatives de futur.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados