Implementación de un sistema de trazabilidad para la cadena de producción porcina basado en crotales electrónicos y marcadores moleculares
- Autores: Paula Grassi Ledo
- Directores de la Tesis: Gerardo Caja López (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2013
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Francesc Xavier Such i Martí (presid.), Daniel Babot Gaspa (secret.), Maria Grazia Cappai (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
Un total de 1,540 porcs creuats d'origen i condicions de producció similars (deslletats a 28 d, sacrificats a 100 kg) van ser utilitzats en tres experiments per avaluar la implementació d'un sistema de traçabilitat mitjançant l'ús de l’identificació electrònica (e-ID) i de marcadors mol·leculars (ADN). Els porcs van ser identificats amb 3 tipus de cròtals electrònics i posteriorment auditats mitjançant anàlisis d'ADN. En l'Exp. 1, els garrins (n = 1,033) van ser e-ID al naixement amb cròtals EF1 (plàstic de doble botó, transpondedor FDX-B, 2.6 g), van ser biopsiats (n = 30) i van ser sacrificats sota condicions comercials. Fins la fase de deslletament no es van detectar pèrdues de EF1, però si durant la fase d'engreix (6.3%). Durant el transport i sacrifici, les pèrdues de EF1 van ser del 41.9%, el qual va resultar en un 52.8% de traçabilitat total. Es van auditar 18 canals mitjançant l'ús d'un panell de 12 microsatèl·lits d'ADN el qual va demostrar un 83.3% de compliment. En l'Exp. 2, 133 garrins deslletats van ser e-ID amb cròtals EH (plàstic de doble botó, transpondedor HDX, 4.4 g) i biopsiats (n = 56). L'engreixi i sacrifici es van realitzar sota condicions experimentals. Durant la fase de granja es van detectar pèrdues de l'1.5% i un 0.8% de pèrdues durant el sacrifici, resultant una traçabilitat total del 97.7%. L'auditoria per microsatèl·lits de 56 canals van demostrar un 98.2% de compliment. En l'Exp. 3, 374 garrins deslletats van ser e-ID amb 453 cròtals de 3 tipus: EF1 (n = 151), EF2 (plàstic de doble botó, transpondedor FDX-B, 4.2 g, n = 140) i EH (n = 162). Al seu torn, es van biopsiar 97 animals. La fase d’engreix i sacrifici es va realitzar sota les mateixes condicions que en l'Exp. 1. Per tipus de cròtal (EF1, EF2 i EH), les pèrdues en granja van ser del 0, 1.9 i 0.9%, i les fallades electròniques del 5.0, 5.6 i 0.9%. La traçabilitat en granja va ser del 95.0, el 92.5 i el 98.2% (l'últim difereix en P < 0.05), respectivament. A la vegada, 5.3, 5.0 i 1.8% cròtals es van perdre durant el transport, respectivament. Les pèrdues en escorxador van ser 22.1, 13.5 i 4.5% i les fallades electròniques 6.3, 5.4 i 0%, resultant en 71.6, 81.1 i 95.5% de traçabilitat en escorxador, respectivament. La traçabilitat total va ser del 64.4, 71.2 i 92.1 per EF1, EF2 i EH, respectivament (P < 0.05). L'auditoria de 12 canals mitjançant microsatèl·lits va resultar en un 85.7% de compliment. Deu mostres de cada tipus de cròtal es van recollir a través dels experiments per a l'estudi de les seves característiques i rendiment sota condicions de laboratori. La força de separació de EF1 de l'Exp. 1 va ser inferior (P <0.05) a la resta dels cròtals i les distàncies de lectura van variar dramàticament segons el tipus de lector, la tecnologia i l'orientació de l'antena utilitzats (0.3 a 33.4 cm). En conclusió, els cròtals EH van ser més eficients que EF1 i EF2 per traçar porcs en condicions comercials. La traçabilitat en granja depèn del dispositiu utilitzat i de les condicions d’engreix i sacrifici. Els resultats de l'auditoria de la traçabilitat mitjançant ADN varien segons la qualitat de la mostra i els percentatge de coincidència van oscil·lar entre el 88.2 i 98.2%. En conclusió, es recomana l'ús de cròtals electrònics de qualitat i l'anàlisi d'ADN per a la implementació d'un sistema de traçabilitat en la indústria porcina. Finalment, es va realitzar un estudi sociològic d’un cas dins d’un sector ramader concret a França, actualmente reticent a l'ús de la identificació electrònica, per completar la visió de l'ús d’aquesta tecnología en ramaderia.
