Resumen de Consistencia del spread de los costos de capitales sobre los costos de la deuda: una teoría del costo de capital para empresas que no cotizan y para empresas de mercados emergentes
La teoria financera s’ha centrat a desenvolupar el suport conceptual per a la determinació del cost de capital de les empreses que cotitzen en borsa. Si bé se n’ha fet un gran desenvolupament, fins ara no s’ha conformat cap metodologia d’acceptació general per a les empreses que no cotitzen en borsa, que són un cas semblant de les que es troben en mercats emergents. Aquesta proposta de tesi presenta un model de determinació del cost de capital per a empreses que no cotitzen en borsa o que treballen en mercats emergents, a partir del model de fixació de preus d’actius de capital (capital asset pricing model, CAPM). En primer lloc, s’analitzen els aspectes discrepants relacionats amb el càlcul del model i els seus paràmetres. Una de les formes per al càlcul del cost de capital de les empreses que no cotitzen en borsa que s’ha desenvolupat és prendre com a referència una empresa que sí que hi cotitza. S’ha cercat d’analitzar la consistència d’escollir aquesta empresa de referència pel sol fet que té activitat en el mateix sector en què opera l’empresa que no cotitza en borsa. Un altre dels temes que s’hi tracta és l’anàlisi de la hipòtesi que el cost del deute en el mercat local interioritza la prima per risc-país, és a dir, que les taxes d’interès internes es formen a partir de les taxes d’interès internacionals base, a les quals s’afegeix la prima per risc-país. Amb les anàlisis anteriors, es proposa un model per calcular el cost de capital per a empreses que cotitzen en borsa i per a empreses de països emergents. Aquest model es basa en el següent: (i) dues empreses de risc econòmic similar –l’empresa objectiu i la de referència que cotitza– tenen el mateix diferencial entre el cost de capital econòmic de les empreses de referència (KOA,ERC) i les taxes dels passius de la mateixa empresa (Ki,ERC), és a dir, mantindran el diferencial entre KOA-Ki; (ii) si existeixen raons –com ara un accés menor a fonts del mercat de capitals o el risc-país– que modifiquin les taxes dels passius de les empreses, aquestes variacions quedaran reflectides en els costos de capital econòmic en el mateix sentit, de manera que el diferencial es mantindrà; (iii) és un model que utilitza les mateixes taxes d’interès que l’empresa objectiu –a la qual s’està calculant el cost de capital–; llavors, la determinació del cost de capital de qualsevol empresa que cotitza o que opera en un mercat emergent consistiria a prendre el cost dels passius de l’empresa Ki i afegir-hi el diferencial presentat al punt (ii), i quedaria de la manera següent: . En el cas del model per a empreses de països emergents, les taxes d’interès contenen informació a què se sotmeten els costos de capital de les empreses que operen en aquests mercats. Les taxes d’interès ja inclouen l’efecte de risc-país, és a dir, les taxes d’interès local són iguals a les taxes d’interès internacionals –pròpies de mercats desenvolupats–, a les quals s’ha afegit l’efecte de la prima per risc-país en la proporció que li correspon al mercat i a l’empresa. Però no tan sols inclou l’efecte del risc-país, sinó també els efectes de la política monetària expansiva o restrictiva. Això vol dir que, per a aquestes empreses, se seguirà aplicant la mateixa fórmula proposada, i és que en la taxa d’interès dels mercats emergents ja hi ha inclosos els efectes que en el model clàssic s’assumien com una prima per risc-país. S’ha fonamentat que, si el diferencial entre el cost de capital i la taxa d’interès és consistent, llavors, per al càlcul del cost de capital d’una empresa que no cotitza en borsa, s’hauria de prendre la taxa d’interès dels seus passius i afegir-hi aquell diferencial. Per al cas de les empreses que es troben en mercats emergents, hauria de ser semblant.
