Els públics de l’electricitat a Catalunya (1929-1936): De la Font Màgica de Montjuïc a la difusió dels electrodomèstics
- Autores: Jordi Ferrán Boleda
- Directores de la Tesis: Agustí Nieto Galán (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2013
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: José Ramón Bertomeu Sánchez (presid.), Oliver Hochadel (secret.), Eduard Aibar Puentes (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
La societat catalana va ser especialment receptiva a les novetats tecnològiques relacionades amb l’electricitat durant el període posterior a la celebració de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, en part a causa del seu èxit. Aquest fet coincidí en el temps amb una major disponibilitat de recursos per a l’enllumenat i amb l’aparició dels primers aparells elèctrics d’ús domèstic. La introducció d’aquests productes a les llars catalanes propicià el bescanvi d’informació entre diversos actors –experts i profans– al voltant dels avantatges i els usos d’aquests aparells. L’objectiu de la recerca és l’anàlisi dels diversos actors que participaren en el procés, dels missatges intercanviats i les vies per on es difongueren. Fonamentalment, s’estudia com aquests intercanvis aconseguiren generar coneixement sobre les noves tecnologies i quin era aquest coneixement. L’anàlisi d’aquest procés ens situa en l’àmbit de la divulgació de la ciència i, dins d’aquest àmbit, la proposta historiogràfica de coneixement en trànsit formulada per James Secord (2004) és el punt de partida del treball. Aquesta proposta s’ha complementat amb aproximacions sorgides dels estudis socials de la tecnologia en funció de cadascun dels cinc casos d’estudi analitzats. Aquest casos d’estudi són, en primer lloc, l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, les seves relacions amb l’electricitat i la seva influència en la generació d’un discurs divulgador optimista amb la tecnologia en tot el període posterior a la seva realització i fins la Guerra Civil. En segon lloc s’analitza el cas de la il·luminació elèctrica, des d’una primera activitat desenvolupada en el marc de l’Exposició –l’Exposició de la Llum, fins a l’activitat posterior de les associacions que impulsaren el procés de divulgació de noves formes d’enllumenat elèctric. Resulta rellevant l’aparició d’associacions de tècnics que a través de la seva activitat i mitjançant l’organització d’exposicions, de conferències, de concursos o amb la publicació de diversos tipus de documents pretenien divulgar la seva forma d’apropiació de la il·luminació elèctrica, aquella que consideren la forma correcta d’utilitzar les làmpades i els recursos que l’electricitat proporciona. Els altres tres casos estan relacionats amb els aparells elèctrics domèstics, les estratègies utilitzades per a la seva introducció al mercat i les respostes dels usuaris. Una primera visió general de la qüestió de l’electrificació de la llar, ens condueix a dos casos més específics: la nevera i la cuina. Hi ha un seguit de qüestions que apareixeran de forma més o menys constant en els tres casos d’estudi: la qüestió del gènere –atesa la vinculació entre les dones i les tasques domèstiques; la publicitat d’aparells elèctrics; la modernitat; i la mecanització de la llar. Però a més, sorgirà una qüestió especialment rellevant: Qui és l’expert que proporciona informació? La construcció d’aquesta figura d’expert, que pot ser des d’un especialista o una companyia elèctrica a un usuari domèstic avançat, passant pel venedor o l’instal·lador que visita les llars oferint productes elèctrics, resulta fonamental per entendre quines són les vies a través de les quals circula la informació i quins són els continguts que es generen.
