Aquesta tesi doctoral aborda la personalitat de Pere Garcia, pintor de Benavarri documentat entre 1445 i 1485. Es tracta d’un dels principals representants del tardogòtic a l’Aragó i Catalunya, i la seva activitat es documenta a Saragossa, Benavarri, Barcelona, Cervera, Lleida i Barbastre. Igualment, conservem treballs no documentats que procedeixen d’altres localitats emplaçades, bàsicament, a les actuals demarcacions de Lleida i Osca. Garcia va formar-se a Saragossa durant els anys quaranta del segle XV al costat de Blasco de Grañén, però va després va iniciar un interessant periple laboral que el va portar a col•laborar amb els hereus de Bernat Martorell i amb Jaume Ferrer II. Al final de la seva trajectòria va encapçalar un taller exitós en el qual van integrar-se Pere Espallargues i el Mestre de Vielha, al darrer dels quals es proposa identificar amb Bartomeu Garcia, pintor de Benavarri a qui cal considerar un descendent de Pere Garcia.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados