Ir al contenido

Dialnet


Neoplàsia de colon a les comarques del sud de Catalunya. Seguiment endoscòpic del colon operat durant un període de 20 anys i anàlisi de la supervivència.

  • Autores: Domingo Pascual Torres
  • Directores de la Tesis: Daniel del Castillo Déjardin (dir. tes.), Josep M. Bordas i Alsina (dir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2004
  • Idioma: catalán
  • Enlaces
    • Tesis en acceso abierto en: TDX
  • Resumen
    • Doctorand: Domingo Pascual Torres Títol de la Tesi: Neoplàsia de colon a les comarques del sud de Catalunya. Seguiment endoscòpic del colon operat durant un període de 20 anys i anàlisi de la supervivència.

      Directors: Dr. Josep Mª Bordas i Alsina (UB) i Dr. Daniel Del Castillo Dejardin (URV).

      Departament responsable: Departament de Medicina i Cirurgia. FMCS. URV.

      Introducció. El carcinoma colorectal (CCR) és una de les neoplàsies més freqüents als països desenvolupats, amb un índex de supervivència inferior al 50% als 5 anys. A lestat espanyol es diagnostiquen més d11.000 casos/any. A la demarcació de Tarragona presenta un increment anual del 3,5% als homes i un 2,7% a les dones. Un dels aspectes més importants per millorar la supervivència és lestabliment de programes de seguiment que intentin detectar el més precoçment possible les recidives i laparició de lesions preneoplàsiques o neoplàsiques en un estadi curable.

      Hipòtesi. El seguiment intensiu del CCR operat amb pretensió curativa pot contribuir a millorar la supervivència.

      Objectius. 1. Estudi de prevalença, incidència, tendència i mortalitat del CCR a les comarques del sud de Catalunya. 2. Analitzar i comparar els resultats de la supervivència dels malalts operats amb pretensió radical en funció de lacompliment dun programa de seguiment estricte (intensiu vs no intensiu).

      Material i Mètode. En base a la hipòtesi de treball i objectius, els pacients van quedar distribuïts en dos grups:

      -estudi de prevalença i incidència -estudi de supervivència El primer inclou els malalts diagnosticats de CCR durant el període objecte de lestudi (1982-2001). Lanàlisi és de tipus observacional i descriptiu.

      Pel segon estudi, es va efectuar un tall longitudinal que sinicia l1 de gener de 1989 i perllongant-se fins el 31 de desembre de 1996. El tall va establir una mostra de 334 pacients. Daquests, 275 van ser intervinguts amb intenció radical. Es va dissenyar un programa empíric de seguiment intensiu, assignant-se els malalts al grup de seguiment intensiu o no intensiu (control) en funció de lacompliment estricte del programa. Els valors dodds ratio i de risc relatiu shan aplicat per determinar leficàcia dels tractaments i tipus de seguiment. Corbes de supervivència de Kaplan-Meier. Anàlisis de regressió per avaluar limpacte de les diverses variables sobre el risc daparició de recidives i sobre la supervivència a llarg termini.

      Resultats.

      Incidència i prevalença: 4697 CCR diagnosticats amb una mortalitat de 2591 pacients (55,2%). El càncer de colon presenta una taxa ajustada 21,9 als homes, i de 17,8 les dones. Per la neoplàsia de recte, 12,8 pels homes, i 6,5 les dones. Lanàlisi de la tendència sobre la incidència mostra un increment anual notable ambdós sexes, sobre tot pel respecte al càncer de colon, en que sevidencia un augment de la taxa ajustada en un 11% als homes i un 9% en les dones. La neoplàsia de recte mostra un increment moderat al sexe masculí (3,1%), mentre que pel femení, hi ha una certa tendència a la baixa (-1,4%). Ledat mitjana del diagnòstic se situa en els 68 anys en els homes i 70 en les dones. Sobserva una millora progressiva en la supervivència. Als 5 anys, la supervivència ha passat del 42% al 49% en els malalts diagnosticats entre els períodes 1985-89 i 1990-94.

      Estudi de supervivència. Lestadiatge (Dukes) dels 334 malalts era: estadi A: 4,5%, B1: 13,2%, B2: 308%, C1: 9,3%, C2: 25,5%, D: 14,1%. En 9 (2,7%) casos no es va poder determinar. Dels 275 intervinguts amb intenció radical sha pogut efectuar el seguiment de 256, que van ser distribuïts segons el tipus de seguiment efectuat. No hi havia diferències en quant a la homogeneitat (P=NS). Sobserva una més baixa expressió de lantígen carcinoembrionari (CEA) en les dones (P=0,018), diferències que es van traduir significativament en la supervivència. En el grup de malalts amb CEA basal elevat, la supervivència era significativament més alta en el sexe femení (P=0,043) mentre que no hi havien diferències si el CEA basal era normal (P=0,132). La normalització del CEA desprès de la cirurgia es relaciona amb un índex més baix de patir una recidiva local o locorregional (P=0,004, RR 3,1) o de desenvolupar metàstasi (P=0,005, RR 4,2). La supervivència dels que basalment tenien el CEA normal vers els que el tenien elevat es altament significativa (P=0,007). Entre un 23,2 i un 70% dels malalts van presentar una recidiva. La recaiguda a nivell local anastomòtic i laparició de metàstasi a distància van constituir les més freqüents. La comparació de laparició de recidives en funció de lafectació ganglionar i/o el grau de penetració tumoral no va demostrar significació estadística (P=0,319). Vint-i-un malalts sotmesos a seguiment intensiu van fer una recidiva local endoscòpica i van poder ser reintervinguts radicalment un 61,9%, mentre que dels no seguits intensivament només ho van ser un 25%, (P<0,05). Pel que fa a la relació entre laparició duna recidiva locorregional com a primera recidiva entre els sotmesos a seguiment intensiu enfront dels que no, les diferències són significatives (P=0,001). La supervivència dels malalts operats amb intenció radical i estratificada en funció del seguiment efectuat és altament significativa a favor dels malalts que han complert un seguiment intensiu (P=0,018). Lanàlisi de regressió posa de manifest que el factor pronòstic més important per a la supervivència (descartades les metàstasi) es la recidiva locorregional (P=0,002). No són significatives la situació de la neoplàsia (P=0,790) ni tampoc lelevació postoperatòria del CEA (P=0,086).

      Conclusions.

      1.La supervivència per CCR a la demarcació augmenta progressivament, passant del 42 al 49%.

      2. La neoplàsia més freqüent és la de sigma (37,7%), seguida de la rectal (34,1%).

      3. El símptoma de debut de la malaltia que es relaciona amb un millor resultat referit a la supervivència és el canvi de ritme deposicional.

      4. El CEA va tenir valor estadístic en relació a la supervivència. (P=0,018) 5. En la sèrie analitzada hi ha un elevat índex de pacients intervinguts amb pretensió radical (82,3%).

      6. Lestadi més freqüent va ser el B2, fet que es relaciona amb un diagnòstic en estadis menys avançats.

      7. El seguiment endoscòpic intensiu va permetre detectar recidives que es van poder beneficiar duna resecció amb pretensió curativa en un 61,9%, mentre que els no seguits intensivament només ho van ser un 25% (P<0,05).

      8. El seguiment intensiu es relaciona significativament amb una millor supervivència (P<0,001).

      Doctorand: Domingo Pascual Torres Title of the thesis: Colon neoplasm in the districts of southern Catalonia. Following up and monitoring of the operated colon during a period of 20 years and analysis of survival.

      Directors: Dr. Josep Mª Bordas i Alsina (Universitat de Barcelona) and Dr. Daniel del Castillo Dejardín (Universitat Rovira i Virgili) Responsible Department: Department of Medicine and Surgery. Universitat Rovira I Virgili.

      Introduction. Colorectal cancer (CR) is one of the most frequent neoplasms in developed countries with a survival index lower than 50% in 5 years. In the whole of Spain more than 11.000 cases per year are diagnosed. In Tarragona province it presents a yearly increase of 3.5% in men and of 2.7% in women.. One of the most important aspects in order to improve survival is to set follow-up programs that attempt to detect the most precociously possible relapses and showing up of pre-neoplasic and neoplasic injuries at a curable stage.

      Hipothesis. From the set out data, we can establish as a work hipothesis that intensive follow-up of CR operated with curative pretense can contribute to improve survival.

      Objectives.

      1.Study of prevalence, incidence and CR tendency analysis in southern Catalonia districts.

      2. Analyse and compare monitoring results on survival of those patients who undergone major CR surgery with a radical purpose, as a result of the fullfilment of a strict follow up program (intensive vs. non intensive).

      3. Relate patients progress in terms of the state of progress of neoplasm by the moment the diagnosis is done.

      4. Investigate which are the predictive factors related to CR prognosis, and that, consequently must be included in follow up programes.

      Material and Methode. In line with the works hipothesis, objectives and carried out research, patients were distributed into two groups:

      -Study of prevalence and incidence.

      -Study of survival.

      Which have been the object of different analysis according to the objectives.

      The first group includes those patients diagnosed of CR during the period of the study (1982 2001) and that are living in Tarragona province. The analysis is an observative and descriptive type, so that it allows knowledge of the impact of the disease and its incidence, as well as to evaluate possible changes in tendency and progress of the disease.

      As for the second group a cross section was made, begining 01-01-1989 and going on to 31-12-1996. The section set up a sample of 334 patients. From those, 275 were operated with a radical purpose. It was designed an empiric program of intensive follow up, in which patients were attached to the intensive or non intensive (control) follow up groups according to the strict fulfilment of the program. Values of odds ratio and relative risk have been applied to determine the effectiveness of treatments and follow up systems. Kaplan-Meier survival curves. In order to evaluate the impact of those different variables over the risk of relapses turn up, and over long term survival, logistic regression analysis were fulfilled.

      Results.

      Incidence and prevalence. From those 4697 diagnosed CRs, global mortality in that period was of 2591 patients (55.2%). Colorectal cancer shows a fitted tax of 21,9% with males, while in women it is of 17.8%. As for rectum neoplasm, they are of 12,8 and 6,5% respectively. The analysis on the incidence shows us a remarkable annual increase on both sexes, particularly about cancer of the colon, in wich we notice an increase in gross tax of 11% on men and 9% on women. Rectum neoplasm gives us a more moderate increase in relation to male sex (3.1%) whilst to feminine there is some tendency to its decrease (-1.4%). The average age of colon neoplasm diagnosis is placed in 68 for men and 70 for women; As for rectum neoplasm is quite similar (69 and 70 years old respectively). Despite in our province the incidence of survival is lower than in some others, a progressive improvement is noticed. After 5 years survival has increased from 42% to 49% among patients diagnosed between the periods 1985-89.

      Study of survival. The stage (Dukes) of those 334 patients was: stage A:4.5%; B1: 13.2%; B2: 30.8%; C1: 9.3%; C2: 25.5%; D:14.1%). In 2.7% cases Dukes stage couldnt be determined. From those 275 patients operated with a radical purpose 256 could be followed up, being distributed according to the follow-up method used on them: intensive or non intensive. There were no differences related to homogeneity (P=NS). A lower expression of carcinoembryonic antigen (CEA) was detected in women (P=0.018), differences that were significantly translated in terms of survival. In that group of patients with an increase basal CEA, survival is meaningfuly higher on women (P=0.043) while there were no difference when basal CEA was normal (P=0.132). Settling down of CEA levels after surgery is related to a lower index of suffering a local or loco-regional relapse (RR 3.1) or developing a metastasis (RR 4.2). Survival of those patients with standard CEA in front of those with raised levels is highly significant (P=0.007). Between 23.2% and 70% of patients had a relapse. Relapse at a local anastomotic level and distant metastasis turn up as the most frequent ones. Comparison of relapses in terms of ganglionar damage and/or tumoral penetration degree didnt show a statistic meaning (P=0.319). Twenty-one patients under an intensive follow-up suffered from a local endoscopic relapse and 61.9% of them could be re-operated with a radical purpose, whilst from those patients non-intensively followed-up only 25% (P<0.05) of them were re-operated with differences as to following life. With regard to the relationship between a loco-regional relapse show up as a first relapse on patiens subdued to an intensive follow up in front of those who were not, differences are highly significant (P=0.001). Survival on patients radical-purpose operated and stratified according to the following-up used method, is highly meaningful for those patients object of an intensive follow up (P=0.018). Regression analysis shows us that the most important prognosis factor is the loco-regional relapse (P=0.002). Neoplasm situation (P=0.790) nor post-surgery CEA increasing (P=0.086) are meaningless.

      Conclusions.

      1. Survival to CRR at the province increases progressively, from 42% to 49%.

      2. Sigma neoplasm is the most frequent one (37.7%), followed by rectum neoplasm (34.1%).

      3. The first symptom of the disease conected to a better result with regard to survival is the change of defecating rate.

      4. CEA had a statistic value as for survival (P=0.018).

      5. In the analysed section there is a high index of radical purpose operated patients.

      6. The most frequent stage was B2 (30.8%), a fact which is connected to a diagnosis in less developed stages.

      7. Intensive endoscopic follow-up is connected significantly to a higher survival (P<0.001).


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno