Resumen de New perspectives on organitzational design based on the analysis of complex communication networks
- English
La companyia química típica és una companyia gran, sovint amb milers de treballadors.
Segons dades de la Unió Europea, l'any 1990 quasi el 70% de la facturació en el sector químic corresponia a empreses amb més de 250 treballadors. La resta se la repartien a parts iguals empreses petites, de menys de 50 treballadors, i mitjanes, d'entre 50 i 250 treballadors.
De fet, encara que alguns productes tenen mercats d'abast regional, la indústria química és essencialment global i la dominen multinacionals com ara Bayer, amb 117.000 treballadors, BASF, amb 93.000 treballadors, DuPont, amb 79.000 treballadors, o Dow Chemical, amb 50.000 treballadors. Especialment per aquestes grans multinacionals, el disseny organitzatiu i la gestió dels recursos humans juguen un paper clau, tan important, si més no, com la tecnologia o la gestió dels recursos materials.
L'estudi teòric de les organitzacions i el seu disseny ha estat tradicionalment tractat dins l'àmbit de l'economia. La majoria de treballs en la literatura econòmica s'han concentrat en problemes relacionats amb incentius, en part perquè existeix un marc teòric ben establert que permet tractar aquesta mena de problemes. En els últims deu anys, però, s'ha proposat i desenvolupat un nou enfocament del problema de l'organització: el que podríem anomenar l'enfocament comunicacional. La idea essencial és que les organitzacions existeixen, en bona mesura, per resoldre el problema de coordinació que planteja la limitació de capacitat dels individus per processar informació. Efectivament, l'especialització sorgeix com a conseqüència d'aquesta limitació i, simultàniament, la necessitat de coordinació i comunicació sorgeix com a conseqüència de l'especialització. Per altra banda, és un fet establert empíricament que bona part del treball en una organització consisteix en processar informació i comunicar més que no pas en fer o vendre coses en el sentit més estricte. Des d'aquesta perspectiva, en l'enfocament comunicacional s'entén que l'organització és un processador d'informació i, per tant, s'estableix que el problema de disseny és un problema de minimització dels costos de comunicació i d'optimització del flux d'informació.
Paral·lelament, l'aparició i el rapidíssim desenvolupament de xarxes de comunicacions tecnològiques com ara l'Internet, i també la complexitat de la seva estructura i la seva dinàmica, han despertat l'interès de la comunitat científica, en particular la de la física estadística. L'estudi de xarxes (o grafs) ja era una matèria amb entitat pròpia en l'àmbit de la sociologia o de la matemàtica, però el descobriment de propietats sorprenents en grans xarxes complexes reals ha portat a estudiar sistemes propis de la biologia o de l'enginyeria des d'una nova perspectiva.
En aquest treball fem servir idees i eines tant de la literatura econòmica com de l'emergent física de les xarxes complexes per entendre el paper de la comunicació i del processat d'informació en organitzacions. Ho fem des d'una doble perspectiva: teòrica i empírica. Des del vessant teòric, proposem i estudiem un model general i simple per processos de comunicació. Amb el coneixement adquirit del model, ataquem el problema de trobar estructures de comunicació òptimes. Des del vessant empíric, estudiem les xarxes de comunicació d'organitzacions reals i en traiem informació sobre l'estructura de comunitats, informació que es pot fer servir com a indicador quantitatiu de l'estat i evolució de l'organització.
- English
The typical chemical company is large, usually with thousands of employees. According to data from the European Union, in 1990 almost 70% of the total turnover generated by the chemical industry corresponded to companies with more than 250 employees. The remaining 30% corresponded, in similar amounts, to small companies with less than 50 employees and to medium sized companies with 50 to 250 employees. Indeed, although some products have regional markets, chemical industry is essentially global and is dominated by large multinationals like Bayer, with 117,000 employees, BASF, with 93.000 employees, DuPont, with 79.000 employees, or Dow Chemical, with 50.000 employees. Specially for such large companies, organizational design and human capital management play a key role, as important, at least, as technology or management of material resources. A substantial part of the human workforce of such a company is devoted to information processing rather than to "make" or "sell" products in the narrow sense. However, most formal analysis of organizations have downplayed communication and information processing and focused on issues related to individual incentives. Only in the last decade, the importance of communication processes in organizations has started to be understood, mainly in the economics literature.
Parallel to these efforts to understand the role of communication in organizations, the appearance and fast development of huge technology-based communication networks such as the Internet, as well as their inherent complex structure and dynamics, has contributed to awaken the interest of the scientific community in the so-called ``complex networks'.
Actually, the study of networks was already a topic by itself in social sciences and in mathematics. However, recent studies on these technology-based communication networks as well as the discovery of surprising properties in big and complex networks in fields as diverse as biology, physics, computer science, engineering or economics, has generated a great interest. In particular, statistical physics has played a particularly important role in understanding some of the properties of such networks. The reason is that some of the tools derived to understand complex collective behavior in physical systems (that differ from the addition of the individual behaviors of the parts of the system) are applicable in the field of complex networks.
The present work uses ideas from both the economics literature and complex networks literature to understand the role of communication processes in organizations. The problem is tackled from a double perspective: theoretical and empirical. From the theoretical point of view, we propose and study a general and simple model for communication processes. With the understanding obtained from the model, we address the problem of finding optimal communication networks. From the empirical point of view, we study the complex communication network of real organizations and we obtain information about the structure of the different communities in the organization. This information can be used as a quantitative and objective indicator of the status and evolution of the organization.
