Identificació de reaccions adverses greus a nous medicaments
- Autores: Montserrat Bosch Ferrer
- Directores de la Tesis: Joan-Ramon Laporte (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2016
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Dolors Capellà Hereu (presid.), Eduard Diogène (secret.), Manel Rabanal Tornero (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Farmacología por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
Des dels anys seixanta, la farmacovigilància s’ha basat en la notificació de casos. Des dels vuitanta, els estudis observacionals han identificat nous efectes adversos de medicaments amb fort impacte de salut pública, i n’han quantificat el risc. Des dels 2000, els assaigs clínics i les metanàlisis també han contribuït de manera significativa al descobriment i avaluació del risc d’efectes indesitjats relativament freqüents. El Butlletí Groc s’ha fet ressò de les novetats esdevingudes durant 30 anys en l’estudi dels efectes adversos dels medicaments i el seu impacte sobre la salut pública, i pot ser un observatori del que s’ha descobert, ha preocupat i ha estat motiu de polèmiques. L’objectiu d’aquest treball és examinar l’evolució dels mètodes, els fàrmacs i les patologies de més interès en farmacovigilància a través dels articles publicats al Butlletí Groc en un període de 23 anys. Els articles publicats a Butlletí Groc entre 1988 i 2011 es van classificar en cinc categories i se’n van seleccionar els relatius a toxicitat, per analitzar els fàrmacs i els grups terapèutics implicats (segons l’ATC) i els efectes adversos (segons MedDRA). Les reaccions adverses implicades en els problemes de seguretat d’un fàrmac o grup de fàrmacs van ser classificades segons el mecanisme d’acció (A o B) i el mètode emprat per identificar-les. Dels medicaments retirats a Espanya de 1982 a 2013 per inseguretat, també es van avaluar els fàrmacs i les reaccions adverses implicades, així com el tipus de reacció, el mètode identificat i el temps de comercialització. De 244 articles publicats a Butlletí Groc en el període 1988-2011, 184 van tractar sobre inseguretat de medicaments. Dels 116 seleccionats, 132 feien referència a problemes de seguretat d’un fàrmac o grup de fàrmacs. Els principals grups de fàrmacs implicats van ser d’acció sobre el sistema nerviós, cardiovascular, AINE i altres sobre el sistema musculoesquelètic, fàrmacs actius sobre l’aparell digestiu i el metabolisme, i antiinfecciosos sistèmics. Les principals reaccions adverses van ser hepatobiliars, cardiovasculars, psiquiàtriques i neurològiques. La meitat de les reaccions adverses descrites van ser de tipus A, i l’altra meitat de tipus B, però les patologies han canviat amb el temps, de manera que ha augmentat l’interès pels efectes adversos de tipus A, a expenses dels de tipus B. Paral·lelament, han canviat els mètodes d’identificació i avaluació de la relació causal de la reacció adversa amb l’exposició al medicament, de manera que els estudis observacionals, assaigs clínics i metanàlisis han substituït en part les notificacions i les sèries de casos. La proporció de fàrmacs amb valor intrínsec nul o inacceptable s’ha reduït a partir dels anys noranta. L’anàlisi dels fàrmacs retirats a Espanya entre 1982 i 2013 revela que els principals grups terapèutics implicats van ser els actius sobre el sistema locomotor, nerviós, cardiovascular i digestiu. Els principals subgrups van ser AINE, fàrmacs per a l’obesitat, antidepressius i vasodilatadors. Durant els 30 anys d’observació, el temps transcorregut entre la comercialització i la retirada d’un fàrmac per motius d’inseguretat s’ha allargat, d’uns 8 anys entre 1982-99 al doble entre 2000-03. Les reaccions adverses més freqüents han estat hepàtiques, cardiovasculars i neuropsiquiàtriques. L’hepatotoxicitat ha estat la principal causa de retirades de medicaments durant tot el període d’estudi, però a partir del 2000 les reaccions cardiovasculars són les causes més freqüents. Els motius principals de preocupació han evolucionat des de les reaccions adverses rares i més greus de tipus B, a les de tipus A, de més incidència sobre la salut pública. Els mètodes emprats per decidir retirar un medicament també han evolucionat des de les sèries de casos els primer anys fins als estudis observacionals i les metanàlisis d’assaigs clínics, com a principals generadors de senyals i de quantificació de riscos.
