La Gestión indirecta de las piscinas cubiertas en la administración pública local. Análisis comparativo de la oferta en Cataluña.
- Autores: Susana Monserrat Revillo
- Directores de la Tesis: Andreu Camps Povill (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Lleida ( España ) en 2006
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Roberto Fernandez Diaz (presid.), Joan Subirats i Humet (secret.), Jaime Lissavetzky Díez (voc.), Klaus Heinemann (voc.), José Luis Carretero Lestón (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
A la dècada dels setanta assistirem a la majoria dels països europeus a un creixement del sector públic com a conseqüència del desenvolupament de l’Estat de benestar. En els anys vuitanta es començà a qüestionar la dimensió i l’activitat del sector públic, com a conseqüència de la necessitat d’acomodar-se a les profundes transformacions de la societat. Això va dur a redefinir la prestació del conjunt dels serveis públics, entre ells l’activitat física i l’esport. El sistema esportiu espanyol ha evolucionat enormement en els últims anys. Des dels inicis de la transició democràtica espanyola l’esport va passar a ser atès pels poders públics. Després d’una primera fase basada en un fort desplegament d’equipaments esportius públics, es va arribar a la fi de la dècada dels noranta a una preocupació per l’eficàcia i l’eficiència de les organitzacions gestores. S’iniciava el procés de modernització a l’administració pública espanyola. La transformació de l’esport en un producte de consum, la diversificació de les pràctiques esportives, els canvis en els gustos i la evolució de la demanda d’activitat física han tingut un paper primordial en l’expansió d’una de les modalitats de privatització del sector públic: la gestió indirecta de serveis esportius. En el present treball es compara l’oferta (preus i programes) de les piscines cobertes municipals a Catalunya, segons es gestionin de manera directa o indirecta, així com la regulació de l’accés a la pràctica esportiva quan es subcontrata la gestió. S’han utilitzat instruments de recollida i d’anàlisi de dades quantitatives (anàlisi de la publicitat i qüestionari amb tractament estadístic a una mostra de 75 piscines) i qualitatius (anàlisi de contingut de 26 plecs de condicions). Els resultats obtinguts mostren que les piscines de gestió indirecta ofereixen preus significativament més cars i orienten l’oferta a un tipus de públic concret. Es fomenten aquelles modalitats d’accés que generen majors ingressos, entre les quals destaca la figura de l’abonat, les activitats gimnàstiques i els serveis complementaris orientats a la salut. L’oferta de les piscines cobertes municipals reprodueix les desigualtats en quan a edat i a classe social, i la gestió indirecta accentua aquestes diferències. Encara així, existeix una gran dispersió i variabilitat en el grup de piscines gestionades de manera indirecta. També s’observa que els Ajuntaments defineixen vagament les condicions que els adjudicataris han de seguir pel que fa a l’oferta de serveis. Es prioritza la regulació d’aspectes econòmics i d’eficiència del servei abans que l’exigència d’una oferta que atengui a la diversitat de la població. Les conclusions obtingudes poden ajudar a reflexionar als Ajuntaments sobre el paper a desenvolupar en la promoció l’esport quan és un tercer qui gestiona el servei públic; la responsabilitat municipal va més enllà de la titularitat del servei.
