Resumen de Sorra fina: Variacions en la cultura dels infants de 3 a 6 anys en el temps de pati de tres escoles catalanes.
Els estudis que incorporen una visió dels infants com a grup social van en augment. Autors de diverses disciplines, com la sociologia, la pedagogia o l’antropologia, fent observació entre els infants, presenten resultats que demostren com els comportaments d’aquests estan estretament lligats a l’entorn en el qual es desenvolupen. El propòsit d’aquest estudi ha sigut el d’analitzar les variacions que sorgeixen en la manera de relacionar-se dels infants d’entre 3 i 6 anys en el pati de tres parvularis de l’àrea metropolitana de Barcelona. Les dades s’han recollit utilitzant la tècnica d’observació participant. Durant les primeres setmanes l’autora demostrava als infants que es podien comportar davant d’ella com ho feien quan estaven amb altres companys, perquè els seus comentaris i/o actituds no serien jutjats com ho eren davant d’altres adults, de la mateixa manera que tampoc actuaria com una animadora de jocs. D’aquesta manera es van poder obtenir dades raonablement fidedignes sobre les relacions que els infants estableixen entre ells sense la presència d’adults. Les observacions realitzades en un parvulari d’una ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb alumnes procedents de famílies d’un nivell socioeconòmic classificat com a mitjà baix; en un parvulari concertat de Barcelona ciutat, amb infants de famílies de nivell mitjà alt; i d’un parvulari d’un poble de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb alumnes procedents de famílies d’un nivell socioeconòmic intermedi respecte als altres dos; han presentat punts en comú i diferències diverses en funció de la temàtica analitzada. Tot i que la mancança d’observacions en els entorns familiars i la realització de l’estudi únicament en aquests tres centre educatius no permeten atribuir les variacions observades al nivell socioeconòmic de les famílies, s’han documentat diferències destacables en la tipologia dels jocs que practicaven els infants d’un i altre centre educatiu. Els alumnes del parvulari de l’escola concertada generaven uns jocs de fantasia i ficció que traslluïen una complexitat i capacitat imaginativa sense límits, mentre els infants del parvulari amb infants procedents de famílies de nivell socioeconòmic mitjà-baix optaven pels jocs sensoriomotors, en els quals en grups o individualment es divertien corrent de formes diverses. Destacar els resultats que exterioritzaven una major dificultat dels infants del parvulari de l’escola concertada, procedents de famílies amb un nivell socioeconòmic mitjà alt, d’acceptar la frustració; una menor capacitat de resoldre per si sols les desavinences amb els companys; i una menor empatia vers als companys, que traslluirien una sobrevaloració del benestar personal. Aquestes característiques contrasten amb les observacions fetes entre els infants del parvularis públics que davant d’una situació de desacord, força menys freqüent que en el parvulari concertat, treballaven conjuntament pel benestar del grup. Aquest estudi ha prioritzat realitzar un aprofundiment exhaustiu de les relacions i comportaments del conjunt d’infants dels tres parvularis analitzats amb l’objectiu de demostrar la fortalesa i complexitat d’una cultura – desvalorada per uns i idealitzada per altres – i com aquesta és capaç d’adaptar-se a les realitats diverses que viuen els infants, per seguir fent de transmissora dels coneixements i de les habilitats en un món pensat i creat pels adults.
