El present estudi s’ha analitzat com el pensament de Fina Miralles va fluctuar del corrent neopositivista i analític de la seva primera etapa conceptual (1972-1975) , sense entrar a l’etapa postconceptual (1976-1978) o els treballs de quadre concepte (1979-1983), fins a arribar a una obra textual i poètica vinculada a un pensament holístic espiritual (1981-1996). Del conjunt de l’obra de Fina Miralles es denota com l’encadenament d’idees que estan presents -algunes vegades latents i d’altres més evidents- en el procés de treball plasticovisual i poèticotextual de l’artista, formen part d’un tot que es va generant, no de manera lineal, sinó com a resultat de múltiples interaccions entre ells al llarg de tota la seva trajectòria vital artística, literària i filosòfica. Aquest estudi aporta una nova visió sobre la naturalesa de l’obra de Fina Miralles i revela que la seva forma del treballar s’ha fonamentat en la capacitat de l’artista de relacionar, interaccionar i traslladar l’essència dels materials, idees, vivències, així com els seus pensaments poètics expressats -tant en imatges com en paraules- a àmbits completament inesperats, fins i tot imaginaris, per atorgar-los una nova realitat ontològica, que queda recollida en la figura cosmològica de l’arbre.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados