Maternalització i violència masclista. Una anàlisi des de la perspectiva de gènere

• Autores: Montserrat Plaza Aleu
• Directores de la Tesis: Leonor M. Cantera Espinosa (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2012
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Susana Pallarés Parejo (presid.), Pilar Albertín Carbó (secret.), Pilar Heras i Trias (voc.)
• Materias:
  • Psicología
    • Psicología social
  • Sociología
    • Grupos sociales
      • Posición social de la mujer
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • La violència masclista en l’àmbit familiar incideix en la vida de les dones que la pateixen i en els seus fills i filles convertint-se en persones que viuen situacions extremes de les quals s’han de recuperar i pel qual necessiten un suport especialitzat. Quan les dones que viuen aquestes situacions són mares la intervenció que requereixen ha de ser encara més específica ja que és necessari que contempli el significat de la maternalització i l’impacte de la violència en aquesta funció. La present investigació, doncs, se centra en conèixer l’impacte de la violència masclista en la funció maternal i en analitzar l’experiència de participació i la influència en la vida quotidiana familiar de les dones participants en programes d’atenció dirigits a mares que viuen situacions de violència masclista en l’àmbit familiar. Es tracta d’una recerca qualitativa en la que han participat quinze mares que han viscut situacions de violència masclista amb el pare dels seus fills i filles i que en algun moment del seu procés de recuperació han participat en programes d’atenció específics. La informació s’ha recollit a través d’entrevistes amb preguntes focalitzades, que han permès a les dones anar aprofundint en la temàtica respectant els seus temps, les quals s’han centrat principalment en: 1) els motius d’arribada al servei i els canvis experimentats tant per ella com pels seus fills i filles, 2) el significat de la funció maternal i l’impacte de la violència en aquesta, 3) les conseqüències de la situació viscuda tant en ella com en els seus fills i filles i, finalment, 4) la valoració que fan aquestes mares de la intervenció rebuda. Posteriorment, aquestes entrevistes s’analitzen segons la teoria fonamentada. El marc teòric de la investigació recull dos eixos principals, la violència masclista i la maternalització, per després unir-los i mostrar les especificitats de les mares que viuen aquest tipus de situacions. Tota la investigació es veu acompanyada per la perspectiva de gènere i per breus repassos històrics que permeten contextualitzar i comprendre millor l’objecte d’estudi. La perspectiva de gènere presenta el context en el que es desenvolupa la violència masclista i en el que té lloc la maternalització tenint en compte les influències socials i les expectatives que segueixen existint entorn a la figura de les dones i de les mares. L’anàlisi dels resultats obtinguts mostren com la violència masclista té una alta incidència en les dones i en els seus fills i filles i, sobretot, permet visibilitzar i nombrar l’impacte que té en la funció maternal. Aquest impacte, però, es veu reforçat per l’estructura social patriarcal que defineix la maternalització d’una determinada manera i obstaculitza la creació d’alternatives més afavoridores per a les mares i per al vincle maternal. Les implicacions pràctiques d’aquests resultats recauen en evidenciar, per una banda, la necessitat de programes especialitzats per a mares i fills i filles que han viscut situacions de violència masclista en l’àmbit familiar i, per l’altra, el llarg recorregut que encara queda perquè la maternalització estigui valorada com a tal, sense idealitzacions ni censures a la diversitat.